nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

La literatura catalana, un repte

L'AELC demana, als organismes corresponents, que únicament acudeixin a la Fira del Llibre de Frankfurt (2007) els escriptors que fan la seva obra en català, perquè són els representants exclusius de la literatura catalana. Felicitem-nos. Després del batibull de Guadalajara, l'AELC ha après la lliçó. A Catalunya hi ha escriptors en castellà d'una vàlua indiscutible, però no tenen res a veure amb la literatura catalana. Encara que tractin temes catalans i siguin capaços de descriure l'esperit de Barcelona millor que ningú. L'italià Tabucchi, a Afirma Pereira, ens ha llegat una de les visions més belles i poètiques de Lisboa, i no per això el considerarem un novel·lista portuguès. De manera que la petició de l'AELC és sensata, i caldria que se'n prengués bona nota, si més no per evitar que la literatura catalana es passegi pel món com un apèndix de l'Espanya de les autonomies (versió actualitzada de l'Espanya de «Educación y Descanso»). Ara bé, el fet que reclamem la presència exclusiva de la literatura catalana a Alemanya, no ha d'ésser perquè tenim la certesa que els escriptors castellans deixin sense protagonisme els catalans, sinó perquè volem mostrar, al món, el pes literari de Catalunya. A posta, la presència a l'exterior ens exigeix que ens atenguem a uns criteris de selecció rigorosos i atrevits alhora. La literatura catalana és una literatura que ha crescut sense lectors. Aquesta anomalia ha fet que, massa sovint, se'n fessin valoracions crítiques més que discutibles. Valoracions, cal dir-ho, presidides per l'amiguisme i ideològicament perverses i oportunistes. Intel·lectualment pobres, en definitiva, tot i que han estat rebudes amb encens per capelles, capelletes, patums i professors d'institut. Coincidint amb la petició de l'AELC, la FNAC ha fet pública la selecció dels cent títols més importants de la literatura catalana. Porcel hi ha tingut cosa a veure, amb aquesta iniciativa. Entre el centenar d'escriptors, com fa notar molt encertadament Joan de Sagarra (La Vanguardia, diumenge 10 d'abril) que ressenyen els especialistes designats pels llibreters, no hi figuren Gaziel, Josep Maria Planes, Francesc Pujols, Blai Bonet, Carner, Alcover, Riba... Un desbarat. A més a més, en falten molts d'altres. Juli Vallmitjana, per exemple, feliçment recuperat per Arola Editors. Figuren, a la llista de la FNAC, molts d'escriptors actuals, un motiu que ens hauria d'abocar a l'optimisme. Tanmateix, no sé si actualment tenim una literatura vigorosa, connectada amb els corrents literaris d'altres indrets. D'altra banda, els escriptors actuals -o relativament actuals- que han literaturitzat Barcelona, són, majoritàriament, escriptors en castellà. Vázquez Montalbán, Marsé, Mendoza, Zafón. N'hi ha de catalans? Ben segur que sí. Cal rellegir-los, a tots -els maleïts, els oblidats, els ignorats-, per tal de fer una selecció molt més acurada de les que comunament es fan. Per entendre'ns, la presentació de la literatura catalana a Frankfurt no es pot programar a partir de l'obra d'un volenterós Porcel, vàlida per al consum interior, però feta a partir d'un univers literari excessivament localista. Insisteixo, no podem tocar a les portes de Frankfurt sense un catàleg d'obres de pes. Cas de no fer-ho, és preferible que s'inverteixin els diners dedicats a la promoció del llibre a donar a conèixer el trempó (plat català, per si Maragall no ho sap), el fuet de Vic i tot allò que ens enalteix. En conclusió, cal que ens congratulem de la decisió de l'AELC, perquè s'ha desempallegat de complexos. Què vol dir que tot allò que s'escriu en terra catalana és català? Apa, prou de bestieses. Si continuem per aquest camí, arribarem a la conclusió que Robert Graves és de la ceba. Vulgues no vulgues, la literatura catalana és la que s'escriu en català i prou. És evident. Tanmateix, aquesta congratulació per l'actitud de l'AELC, està condicionada a una revisió a fons del nostre patrimoni literari. Cal que ens capbussem en l'obra escrita per a fer-ne una lectura neta, sense interessos de sagristia de poble. I descobrirem títols i autors que no havíem tingut en compte. D'interessants, n'hi ha a balquena. Us ho ben asseguro.

Llorenç Capellà, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris