nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

Tornar a mirar

La mastodòntica Casa del Poble de Bucarest, la gran obra arquitectònica impulsada per Nicolae Ceaucescu, alberga des de fa un parell d'anys el Museu d'art contemporani de la capital romanesa. Ara acull una magna exposició sobre el realisme socialista romanès, un munt d'obres hagiogràfiques amb la figura de qui es feia dir Conducator de Romania. Res de sorprenent, d'altra banda: Ceaucescu, com Stalin, impulsant el país cap a la glòria, venerat pels camperols o els metal·lúrgics, pare amantíssim de la infantesa, suport dels vells, engendrador del futur. Aquestes obres d'art, que remouen tombes i congreguen tots els dimonis, han esdevengut, per una sèrie de petites qüestions, paradigma de modernitat. Si en lloc de ser exposades en el Museu d'art contemporani, amb una banda sonora del darrer desesperat discurs del Conducator a les masses, estassin penjades en la penombra de qualsevol museu regional sense remodelar, determinarien una mirada diametralment oposada a la que ara susciten. L'obra d'art és tan deutora del context on s'exposa a la nostra mirada, que no ens hauríem de fer massa il·lusions sobre la genuïnitat del seu missatge. A la Isla de los Pinos, un museu recorda el primer intent fallit d'invasió de Cuba per part de Fidel Castro. El continent del museu és una llarga sala d'hospital de la presó, i el contingut són les lliteres, amb cobertor blanc, devora cada una de les quals una cartel·la ens informa de la identitat del qui en fou ocupant: involuntàriament, s'avançaren els cubans a certes formes d'organitzar el missatge, però aquesta és una lectura feta a posteriori i sense el vistiplau oficial. Servidor vaig veure al Metropolitan de Nova York una exposició de documents de la revolució soviètica -revistes, cartells, etc.- que contenien un potencial explosiu com per fer saltar en l'aire el sòlid i confiat edifici del Central Park. Però el museu, aquell museu i no un altre, havia banyat la pólvora de tot el material, que ara tenia un gran interès, però no l'interès que els autors li havien inoculat. Els museus també són artefactes especialitzats en la desactivació, adulteració i suplantació de missatges. Però res no és mai per a sempre. Cada moment ens convida a una nova lectura i la condiciona severament. Les ominoses imatges de l'afusellament de Ceaucescu i la seva dona Elena, després d'aquell simulacre maldestre de judici, afegeix un vertigen insuportable a la contemplació de les obres que ara ocupen el Museu d'art contemporani de Bucarest. Cert, però ja hi ha romanesos per als quals aquest contrast aspergeix un tel d'aura a la figura d'un dictador enfollit de megalomania, que aixecava la Casa del Poble damunt dels tràgics fonaments de la misèria del seu poble.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris