algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
11°

Contradiccions de la vida

La coherència no és una virtut gaire bona de trobar. Tal vegada no és ni tan sols una virtut. La intel·ligència humana i la nostra gran capacitat d'adaptació potser duguin inherent un cert grau d'incoherència com a conseqüència lògica.

L'altre dia vaig viure una mostra d'aquesta suposada incoherència de l'Homo sapiens. Vaig anar a comprar a un petit establiment comercial que no sovinteig. Tot d'una vaig reparar un tauler d'anuncis al qual hi destacava un pòster del Papa recentment traspassat. A su-allà devora hi havia penjats diversos retalls de diaris amb fotografies de Joan Pau II i articles sobre el seu llarg pontificat. Vaig suposar que havia entrat a ca qualcú molt devot.

Com que va estar una estona a tocar-me, em vaig entretenir amb la decoració de les parets i, de cop i volta, vaig afinar quelcom que em va sorprendre molt: es tractava d'un d'aquests calendaris comercials als quals hi solen sortir al·lotes ben fetes amb poca, o quasi gens, de roba. Es tractava d'una rossa que mostrava uns pits exuberants mentre lluïa un somriure provocador i mirava maliciosament cap a qui l'observava.

El meu cervell va començar a voltar i voltar. Provava de trobar una explicació coherent per a la convivència a poc menys dos metres de distància de dues manifestacions aparentment contradictòries. Qui havia penjat totes aquelles imatges de Carol Wojtila ens volia dir que l'estimava, que el creia o, com a mínim que l'admirava. D'aquí sembla haver-se d'inferir que combregava amb les seves idees i ensenyaments. I un dels cavalls de batalla de Joan Pau II ha estat la lluita contra la luxúria i qualsevol tipus de relaxació de la moral sexual. El Papa desaparegut estava en contra de les relacions sexuals fora del matrimoni, s'oposava al divorci, la pornografia i, fins i tot, rebutjava l'ús del preservatiu i la resta d'anticonceptius. És ver que no record que digués res en contra dels calendaris eròtics, però vist el que deia de tot plegat, no crec que hi estigués precisament a favor.

És evident que qui exhibia impúdicament les dues icones no hi veia cap problema en la seva convivència. Com així? Sembla que el catolicisme a casa nostra, cada vegada es considera menys una religió de la qual cal assumir-ne uns preceptes i, en canvi, esdevé un conjunt de tradicions i manifestacions culturals i àdhuc, una senya d'identitat. Molts dels que es diuen catòlics no ho són amb totes les conseqüències, només n'assumeixen l'envoltori extern i una petita part de l'intern. Es casen per l'església, batien els seus fills, van a missa de tant en tant, segueixen les intervencions del Papa per la televisió, però no accepten haver de tenir tots els infants que Déu els enviï ni comprenen que els capellans no es puguin casar ni els faria res que les dones poguessin seguir la carrera sacerdotal.

No es confessen ni resen el rosari, no es recorden de la salve ni de quins són els set pecats capitals, però, això sí, els agrada anar a les processons de la Setmana Santa, a beneir una palma el dia del Ram o a sentir cantar la Sibil·la la Nit de Nadal.

Assumeixen la seva condició de catòlics i admiren el Sant Pare, però no hi veuen cap mena de contradicció a tenir relacions prematrimonials, a usar un preservatiu o a penjar un calendari eròtic. Al nou Papa li augur molta de feina si vol adaptar-se al que pensen als seus feligresos, i encara molta més si el que pretén és que siguin els feligresos els que s'adaptin al que pensa la cúpula vaticana.

Jaume Lladó, professor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris