bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Revoltar-se a la política de batalls

¿Per què els polítics nostres -no pocs- són uns purs agressors verbals? Heus aquí una qüestió esfereïdora a la qual no puc dar una explicació plausible, ni tan sols mediocre. Més enllà de constatar-ho cada dia, enervantment, no sabria desxifrar-vos-en els ocults mecanismes de la ment humana que ens ho aclareixin, ni que sigui a les palpentes. Per mi, no n'hi ha prou que hom digui que els polítics es barallen i s'insulten perquè l'home, com a espècie, és violent, de naturalesa bel·licista. Encara que donéssim per bo l'argument atàvic dels instints humans més fondos i bèsties, ¿no havíem quedat que el règim democràtic era, justament, un model de pacte social per redimir l'home del medi selvàtic?

¿No és, en definitiva, el triomf de la política haver establert un sistema per a la convivència sense haver d'arribar a les mans, ni, és clar, a determinades paraules que, més tost, són autèntiques bales de canó a segons quines boques polítiques?

A la nostra res pública ens hi manquen tones d'educació, d'elegància, de decència en els comportaments orals. Ens hem arribat a creure que l'exercici de la política democràtica -emparada en l'article constitucional que consagra el dret a la lliure expressió del pensament- és el domini de la grolleria, i, en general, dels capteniments displicents, feridors, a vegades calumniadors, envers el rival ideològic. ¿Què ens passa? Hem fet de la política un hipermercat en el qual tot val. Tot és a tocar de les mans i en podem fer un consum llibertí i desmesurat. Modestament, pens que anam errats, terriblement confusos.

La paraula, en política, cal que sigui un do, no diré diví, però, si més no, ben ajustat, correcte, d'expressió de justícia, de símptoma de la veritat honesta. Però, fet i fet, per damunt de tot, cal que també sigui de respecte a l'altri. És clar que la modulació del pensament pot navegar per la ironia, el sarcasme ben trobat o el to de l'escepticisme. Sovint és bo que així sigui. Així mateix, la paraula pot ser erudita, sensible o contundent, amorosa o decebuda. El que, en canvi, no hauria de ser mai és grollera, atrabiliària, d'insult pur i simple, punyent i ofensiva per destruir el contrari. Fins aquí podríem arribar!

Els ciutadans hauríem de començar a exigir-los, als nostres polítics, l'educació mínima i bàsica que els propis polítics ens reclamen quan, en la nostra condició d'administrats, ens veiem en la necessitat d'adreçar-nos a l'Administració. Amb ocasió del viatge de la presidenta de Mallorca, Maria Antònia Munar, a Madrid, acompanyada del diputat a Corts Francesc Antich, algú ha llançat la declaració periodística que al PP Balear li havia entrat un «atac de banyes». No som qui per defensar, ni aquest ni cap altre partit, de la mala educació. Però no puc reprimir la meva protesta més palesa.

¿S'imagina algú que, arran d'aquest episodi, un ciutadà qualsevol, imbuït dels tons inadmissibles que sovintegen els usos verbals dels polítics, adrecés una carta al cap visible de la formació política en qüestió i li escrivís «Benvolgut Sr. Banyut»?

Els polítics no poden demanar harmonia social en les relacions humanes dels ciutadans entre si, si ells no practiquen una primmirada correcció lingüística; si de la tribuna parlamentària en fan una picota per a l'insult; o si del paper premsa, un vulgar ring per a les seves disputes dialèctiques. Aleshores, en aquests freqüents supòsits, hi estaran sempre moralment deslegitimats. Cal predicar amb l'exemple. L'actitud contrària és, per mi, una mena d'abús de poder. O sigui, és fruir del privilegi de la immunitat verbal i, després, obrir-te un expedient administratiu -i quan no, una persecució judicial- si hom s'atreveix a faltar-los al respecte més elemental, més bàsic.

¿Podré proposar-vos que, d'ara endavant, enviem cartes als polítics maleducats amb els mateixos tons grollers, exactament els mateixos, que ells hauran emprat públicament amb els seus contrincants? Cal que ens revoltem contra la política de batalls.

Miquel Àngel Limón Pons, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris