muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

El 3 per cent

No, no se tracta del famós tres per cent maragallià. Sinó del domèstic. El tres per cent verd. El tradicional vot ecologista que, si fa no fa, sol treure a Balears el partit verd que se presenti al marge de pactes amb la resta de l'esquerra. Ara, novament som a les portes de tornar a repetir la tan preuada tradició d'una part de l'ecologisme polític. Fer candidatures per intentar excitar aquesta bossa de vot antisistema, estrany, no sempre fàcilment definible a partir de criteris ideològics i que podria ben bé, d'activar-se de bell nou, reduir -encara més- les remotes possibilitats teòriques de que el PP no tengui majoria absoluta el 2007 a Balears. Segons les informacions dels darrers dies la situació interna d'Els Verds de Mallorca és a punt d'explotar. És a dir que la diputada Margalida Rosselló trencarà amb el seu partit formalment. De fet ja està la cosa rompuda, fa temps. Si deixam a part el trist que seria veure Rosselló convertida en trànsfuga -no és judici de valor a priori, sinó el que les informacions diuen que ella reconeix que podria passar aviat-, la qüestió que se posa de manifest és, en efecte, la possibilitat de tornar-se a activar el citat vot anti tot -o si se vol dir, purament verd- a través de la possible concurrència electoral de candidatures ecologistes al marge d'Els Verds de Mallorca -aliats i subsumits dins la futura Plataforma d'EU- i, segurament, també dels de Menorca. No així dels d'Eivissa, illa a on tot fa suposar que l'organització segueix controlada, a pesar de l'estat letàrgic en el qual està des del desastre electoral de 2003, pels que qui convenen amb Rosselló que és millor presentar-se en solitari. És factible que puguin renéixer aquestes candidatures? Primer de tot caldria saber si hi ha voluntat. I tot fa suposar hores d'ara que sí. Que podria haver-hi en marca l'operació d'activar partits verds al marge del que estarà en la futura Plataforma d'EU. Si Rossselló s'hi posàs al front, no hi ha dubte que les possibilitats augmentarien. No debades si segueix sent diputada això representaria una entrada de doblers que facilitaria molt l'operació. L'enfrontament ideològic també abona la idea. A partir del trencament entre coalicionistes i no coalicionistes dins d'Els Verds de Mallorca, amb la victòria dels primers i la ja -pareix- irrevocable opció d'integrar-se a la Plataforma d'EU, els verds que pensen que han de fer camí sols no tenen més opcions que anar-se'n a ca seva a plorar o activar un partit nou. Políticament, a més, podrien disposar de cobertura nacional que abans l'ecologisme no tenia. Personalment, pels enfrontaments -tan negats com evidents- haguts, humanament se comprèn a la perfecció les ganes de guerra. I, finalment, en el discurs verd no coalicionista el que preval sobre les demés consideracions és la concepció de l'ecologisme com a filosofia de vida, dins de la qual l'acció política és un instrument que no pot perdre el caràcter de la puresa -ni tàcticament tan sols- ideològica, la preservació de la qual no té res a veure amb el fet purament marginal d'obtenir més o manco suport a unes eleccions: o dit d'altra manera, fer política, per a ells, és diferent a la resta, perquè són i els agrada ser diferents. Tot plegat fa pensar, doncs, que sí. Que és creïble que, si més no, s'estigui avaluant seriosament la possibilitat de fer aquest tipus de candidatures ecologistes.

Quins nivell de suport podrien tenir? La tradició històrica política d'Els Verds -de quan no s'aliaven amb ningú enlloc- mostra que és factible que puguin recollir en torn del 3% a cada illa. Així ho confirmaren el 2003 a Eivissa i Menorca, a on l'elector ecologista-esquerrà tenia opcions clares de donar suport a d'altres formacions (PSOE, PSM i Pacte) diguem-ne pragmàtiques. Aquests resultats suggereixen que el percentatge de vot verd anti-tot existeix al marge de les ofertes pràctiques, com podrien ser considerades les coalicions de verds amb partits d'esquerra.

I les conseqüències? Amb l'antecedent de 2003 a Menorca i a Eivissa pareix suficient per suposar com a raonable que se repetís el mateix nivell de suport electoral per tot, a cada illa, i també la conseqüència política: dispersió del vot progressista que va en benefici del més gran, que és el PP a cada illa.

Miquel Payeras, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris