lluvia ligera
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Mal de molts

Mirau de dir, amb micròfons o sense, que n'hi ha d'altres, a milers, i què punyetes fa el policia que no denúncia a tots els que, com voltros i no provau de negar-ho, avancen per la carretera a 170 km/h a l'altre costat de la línia contínua. Ja sabeu el resultat: amb sort, vos quedau amb la denúncia, del contrari i si vos posau gallets, acabau davant un jutge. Qualque cosa semblant hem sentit aquests dies dels advocats que defensen les edificacions il·legals de Llucalcari: com aquestes n'hi ha milers i només els toca als seus clients rebre. Ja ni els passa pel cap dir que són legals, edificades allà on es podia fer-ho, perquè totes les instàncies judicials al llarg de dues dècades han dit el contrari. Té collons la cosa. Però no ens ha de sorprendre quan hem vist tot un director de diari sortir a defensar la il·legal piscina del seu protector a la Costa dels Pins amb el mateix argument. Advocats i directors de mitjans de comunicació se suposa que treballen convençuts dins el marc de l'Estat de Dret i que si se senten agreujats per l'acció discriminatòria de la justícia haurien de fer dues coses: acceptar públicament la sentència i després, si els plau, denunciar una a una la resta d'accions que ells diuen semblants. Rebutjar una sentència sense argumentar la seva innocència o el tracte discriminatori de la mateixa justícia és una acceptació de facto del delicte. Cal recordar que no han aportat dades d'aquestes suposades il·legalitats no denunciades ni, molt menys, s'han atrevit a dir que una vegada denunciades la justícia no actuaria igual. A més, ells poden defensar els seus interessos, legítims o no, però convendria que ho fessen sense menysprear la intel·ligència de la resta de ciutadans. Moguin totes les instàncies, tant les jurídiques com les legislatives i executives, si poden i volen, però no ens diguin beneïts a la cara. Qui més qui menys, paga els seus errors i no disposa de tota aquesta cort de defensors per intentar eludir-los.

l l l
Però hi ha més similituds en l'argumentació de tan il·lustres defensors de tan il·lustres defensats: segons ells, refer la malifeta i tornar els espais al seu estat natural, tal com mana la llei, tendria un gran efecte visua. Aquesta sí que és bona: fer xalets en una àrea protegida o tenir una piscina privada sobre la costa pública no deu impactar les seves selectives retines. La qual cosa no deixa de confirmar la parcialitat argumental. Ara bé, se'ls ha de reconèixer que tenen part de raó i que l'emprenyo que demostren és comprensible: aquests delictes no haguessin estat possibles sense la complicitat d'alguns polítics i no s'entén que ara no surtin a defensar la seva actuació. Existiria la polèmica piscina sense la complicitat, tan delictiva com necessària, del ministre, senyor Matas? (Cal recordar que tan grossa era la brutor que, 4 anys després, encara no s'ha publicat la concessió en eBOE) I els xalets, sense la benedicció del consistori de Deià?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris