nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
17°

Les patates de sa Pobla

En l'àmbit agrari insular, sa Pobla és un món a part. El relatiu bon estat de salut dels aquífers ha permès mantenir una productivitat important. L'estructura associativa i plural del teixit empresarial agrari pobler ha permès reaccionar davant les diverses cojuntures difícils. I fer-ho d'una manera relativament satisfactòria.

La tradició exportadora del conreu de la patata poblera es remunta a l'any 1925, quan Pere Antoni Aguiló va introduir la varietat Royal Kidney i n'inicià l'exportació a Liverpool. L'any 2001, les patates amb l'1,8% de la superfície agrària de les Illes Balears representaren el 9% del valor de la producció agrícola final. Les patates ocupen una superfície de l'ordre de 3.000 ha en règim de reguiu, amb un rendiment mitjà de 21.000 kg/ha. A l'actualitat unes 22.000 tones van a l'exportació.

Sa Pobla ha estat durant anys un nucli d'associacionisme agrari. A partir de 1929 es va fundar La Protectora Agrícola Poblense, que va importar 1.000 tones de llavor de patata. El 1937 es va fundar la Cooperativa Agrícola Poblense (CAP), que a partir de 1955 inicià l'exportació al Regne Unit. A sa Pobla la crisi de les cooperatives va ser enorme i va semblar, per un moment, que la pagesia poblera se n'anava en orris. Després de la desfeta de la CAP es va provocar la constitució d'Esplet SAT l'any 1993, que aglutinava una trentena de pagesos. Esplet SAT és una empresa dotada d'un funcionament eficaç i una gerència professional. Ha ajudat a introduir una maquinària de cada cop més moderna, estàndards europeus de qualitat, traçabilitat, millora i automatització del reg i, en especial, competitivitat en el terreny comercial. Illacamp, que de bon començament ajuntà onze pagesos poblers, és una altra associació que també ha seguit criteris de concentració d'oferta, modernització i bona comercialització. Gràcies al dinamisme d'aquestes entitats el món cooperativista de sa Pobla no és mort i guaita al segle XXI amb certes possibilitats. Però seria injust ignorar el treball dels portals comercials (Mateu i UCO, Viuda d'Antoni Serra, Matutano, etc.) que han fet un esforç de modernització des d'una filosofia, alguns d'ells, clarament exportadora. En general totes les empreses pobleres mantenen un esforç constant per tal d'esser presents en els mercats britànics i europeus. La complementarietat entre el sector associatiu i el sector privat per ara funciona bé. Com a resultat de tot això les tècniques de producció han millorat i de cada cop són més respectuoses amb el medi ambient.

Joan Mateu de l'empresa poblera «Mateu i UCO» dedicada a l'exportació de patates al mercat anglès, ven patates a Anglaterra d'una manera quasi vocacional. És la seva feina, la que li agrada i la que fa des que era ben jove i treballava a la CAP. Creu que no es poden plànyer esforços per millorar la qualitat, la traçabilitat, la presentació i el màrqueting.

Els darrers anys els efectes catastròfics de gelades i temporals diversos han afectat greument els conreus de patata primerenca destinada a l'exportació. El president d'Esplet SAT, n'Antoni Comas, mirant els conreus aixafats, va dir unes paraules carregades de sentit: «Els pagesos necessitam que en moments de dificultats com ara en girar-nos darrere vegem que la societat ens acompanya». L'ajut del Govern balear, tant en aquesta legislatura com en l'anterior, ha estat efectiu. D'acord amb la importància de sa Pobla en l'agricultura balear. Enguany les gelades han tornat fer mal: han danyat d'un 20 a un 40% de les produccions. Amb diferències significatives de les primeres a les darreres parcel·les sembrades. A la patatera com més grossa és més mal li fa la gelada.

Tant el Ministeri d'Agricultura com el Govern balear han anunciat que s'establiran mesures de suport. Així i tot, l'assignatura pendent és veure si és possible l'establiment d'unes assegurances que cobreixin els riscs efectius d'aquestes produccions primerenques i extraprimerenques. Mentrestant les mesures de suport són ben justificades.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris