algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

No donis l'hivern per acabat fins que abril no hagi passat

Semblava que no plouria més i les temperatures ja eren primaverals. No obstant això el temps d'abril sap tornar enrere. Ho ha provat tantes vegades! Els refranys el defineixen encertadament: «Abril que abrileja, primavera que fueteja», solen dir. La gent comentava alarmada aquests dies enrere que havia tornat l'hivern. El fred, però, només haurà estat transitori i això sí, les pluges s'han de qualificar de bones. No hi ha dubte que durant aquest mes és quan l'aigua va millor pels arbres i pels sembrats, que la necessiten. Les brusques d'aquest temps són ben rebudes pels homes del camp perquè amb elles, els conreus milloren. I un altre refrany per a reafirmar-ho: «abril banyat, infla el graner i engreixa el ramat». La majoria de dites d'abril assenyalen el caràcter canviant de la meteorologia d'aquesta època. Són dates en les quals el temps es presenta variable i desconcertant. L'entrada freda ha vengut a recordar que la neu pot aparèixer durant l'abril, encara que no és fàcil. La tramuntana sorgeix de bell nou i les precipitacions, tot i que no sempre són abundoses, arriben a les nostres terres.

K K K
D'ABRILS I DE SENYORS POCS I QUE NO SIGUIN TRAÏDORS. La lluna dissabte que ve, dia 16, arribarà al quart Creixent a les 4 hores i 37 minuts del capvespre. Sembla que l'ambient s'hagi de caracteritzar per qualque brusca important i l'alternança d'estiuets. Són els típics dies que solen entaular-se entre el pas de dues borrasques seguides i a vegades, com enguany, l'estiuet ha arribat a durar diverses setmanes. A mesura que avanci la primavera, major serà la probabilitat que hi hagi canvis de temps. Convendrà fer el cap-viu. No oblidem la glosa que assegura «a l'abril, no et llevis ni un fi/ de cada cent, un de bo/ la vella que això/ deia que en tenia cent un/ i no n'havia vist mai ni un».

K K K
ABRIL PLOVENT, MAIG RIENT. I diuen més. Per produir bona hortalissa són necessàries tres coses: dur sa terra ben conreada i no plànyer aigua ni fems. Precisament en aquest temps, fins a mitjan abril, pastanagues i xirivies volen cavat fondo, a més d'aigua i llecor. Les lletugues a qualsevol temps n'hi pot haver si cada mes tires llavor per entre les altres hortalisses. A partir de dimarts dia 12, festa de sant Alberic, patró de les bones llocades, hem d'esperar temps borrascós. Aquesta situació s'hauria d'allargar fins devers sant Marc, patró dels que tenen ovelles i dels mestres sabaters.

K K K
ELS PAPES TAMBÉ ARRIBEN A SANTS. Amb l'excepció de sant Jordi i sant Marc, abril és un mes de sants bastant desconeguts, encara que dins el seu santoral hi ha molts de papes: onze en total n'hi hem trobats. Del primer que en tenim notícia és del romà sant Sixt I, que ho va ser des de l'any 115 fins al 125 i va morir màrtir. Sant Juli I, nascut a Roma, també ho va ser i celebra la seva festa el proper dimarts, dia 12. A continuació hi trobam sant Martí I, que morí igualment martiritzat, sant Anicet, de Síria, sant Lleó IX, alsacià, sant Caius o Gai, que era de Dalmàcia i sant Soter, tots dos màrtirs com la majoria d'ells. La llista encara la completen sant Agapit I, sant Clet o Anaclet, sant Marcel·lí i finalment sant Pius V, que era dominic.

K K K
CONCLUSIÓ. De tot plegat és que haver estat papa dóna molts de punts per acabar al santoral del calendari i que, gairebé, n'hi ha tants com dies i llonganisses. De moment ho deixarem aquí perquè, amb les profecies que diuen que el proper papa ja serà el darrer, en tenim prou de pronòstics incerts i anguniosos. Ho reconec, veure per televisió a Roma la colla d'esperpèntics líders mundials m'ha trasbalsat el cervell.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris