A només una setmana dels comicis bascs, es comprova l'habilitat d'Ibarretxe quan va dissoldre la cambra abans d'hora i cridà a les urnes just després del rebuig del seu pla en el Congrés dels Diputats. Zapatero en persona ha sortit a la palestra per expressar el seu compromís que, en dos anys, Euskadi tindrà un nou Estatut amb referèndum inclòs. És a dir, que Ibarretxe, que segons les enquestes n'és el clar guanyador i tornarà a ser lehendakari, a sobre té garanties d'obtenció d'un estatut molt més ampli ratificat pel seu propi poble. No era això el que volia el PNB quan reclamà diàleg i negociació a Madrid una vegada i una altra? En realitat, el que comanda en tot procés polític és la voluntat de les urnes i Zapatero ha entès que allò important ara és que el seu partit assoleixi un bon resultat i se situï com a indiscutible segona força política basca. Això és cabdal per a Moncloa, que ha abaixat molt el to de les seves discrepàncies amb Ajuria Enea i, fins i tot, ja no s'escandalitza perquè Batasuna doni el seu suport a una força política afí. Per altra banda, un PP ancorat en velles idees de pseudoespanyolisme estantís veu caure les seves expectatives de vot i, el que és més important, de credibilitat política per poder solucionar el problema basc. Per contra, Zapatero, amb la seva promesa de nou Estatut i referèndum, es converteix en l'esperança de l'acord i d'un nou model polític en què Madrid deixi de ser un llast per a la bona entesa i el progrés de tots els pobles de l'Estat espanyol a partir de la seva pròpia personalitat i objectius. Diumenge que ve les urnes dictaran sentència.