nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 11°
12°

La vaca de Son Gual i el batle d'Esporles

Dos fets em van apenar profunda-
ment, ahir, per motius ben diferents. Casualment, en una retenció provocada per les obres de la carretera de Manacor, vaig veure una vaca que menjava alfals, fermada en un minúscul tros de conradís, situat entre la carretera vella, el nou traçat i tot el parc mòbil de camions i grues que feinejaven. Aquella vaca, aliena a tot, continuava concentrada en la seva feina. Pobra vaca, vaig pensar. Aquest animaló mereix un premi i vaig recordar una copla de Mingo Revulgo titulada 'En Tel Aviv han condecorado una vaca' (Baleares 11 novembre de 1950): «No creo que mereciera / una vaca, por dar leche/ distinción tan lisonjera / lo grande fuera que diera / sardinas en escabeche». Enmig de la pols de les obres, l'enrenou de la maquinària i la contaminació provocada pel líquid asfàltic si la vaca de Son Gual encara produeix llet de qualitat, mereix la condecoració d'heroïna de la resistència silenciosa. El mateix dia, en una circumstància ben diferent, el batle d'Esporles féu una intervenció particularment memorable. Davant un auditori suposadament qualificat, format per escriptors i amics, posà en evidència les seves habilitats i improvisà un discurs que ben bé podria incorporar-se al manual de pràctiques d'un curs de diplomàcia.

Vull pensar que no era excessivament conscient d'allò que deia i que, potser fins i tot, una part del contingut de la seva intervenció va ser resultat de la voluntat de fer-se el graciós, en un context que, presumiblement, devia ser-li inconscientment hostil. Tot plegat, aquella vaca de Son Gual em mereix més compassió, admiració i respecte, entre moltes altres coses perquè d'un batle hom sempre n'espera alguna cosa més.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris