algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Als amics clergues

Com antic membre del vostre col·lectiu i en nom només meu, adreç aquesta missiva més des del cor, que de la raó o d'enyorances...

Algú m'ha preguntat en aquests dies: «Ara que esperam un nou papa, creus que us demanaran als que vos secularitzàreu, si voleu reintregrar-vos?». Ha passat l'hora -he contestat ràpidament. Les coordenades en què es mou l'actual església mai es poden reincorporar unes persones que han sofrert l'experiència positiva, enriquidora, encara tan traumàtica de la secularització, ajustant-se amb calçador a uns esquemes que van més enlà d'allò que el món civil té ja superat.

«Coses de la clerecia» solen anomenar-se aquells temes que afecten la religió, els costums i inclòs el sentit sagramental; aquest era un plantejament normal en una església preconciliar, però ¿quan la constitució de l'església, de fa ara 40 anys a l'aula conciliar, donà prioritat al poble de Déu convocat per Jesús, composat pel gran col·lectiu del poble i pels servidors seus, des del papa fins al «darrer mot del credo», partint dels dons carismàtics de cada membre, es pot seguir pensant que allò del poble de Déu només sigui tractat com pura teoria?

Hi pot haver temes que «s'han d'escatir entre nosaltres (segons alguns cercles clericals) i només entre nosaltres»)?. Hi pot haver temes que afectin qualsevol membre (sigui clergue o no) de l'església local que no interessin a tots els membres de la família cristiana?

No creis amics que ens hem posat dins una màquina administrativa que rutlla com un funcionariat?

Som més d'un els cristians que somniam. Home voldríem que la constitució del nou consell presbiteral i de la nova estructura del Govern de la Diòcesi, no fos un signe més d'elitisme dins el poble de Déu de Mallorca, de prioritat de la verticalitat sobre l'horizontalitat. Confiam que no serà una nova afirmació d'un poder clerical que ha tengut vigència des de l'edat mitjana, que no representarà una manera més de seguir en la tradició de marginar el món laic mallorquí.

Som una persona major que ja està jubilat fa anys, però deixau que els majors també siguem fantasiosos: desitjam que la nostra «ecclesia= Assemblea» sigui governat per Consells conjunts tant a nivell diocesà, comarcal o parroquial. Allò que està en joc no és la mateixa imatge que s'ha de transmetre de Jesús i d'allò que en deim la seva doctrina?

Hi ha una ratxa de vent que (amb raó o sense) bufa contra l'església, contra el clergat, contra els seus seguidors, amb el perill que se'n dugui per davant segles de valors cristians, patrimoni cultural i popular, transmès com heretat dels nostres avis.

Per què no es fa l'experiència de contrastar la utopia i la seva possibilitat? Quantes persones amb el seny i experiència d'anys poden donar criteris vàlids? Quants joves des de la seva gosadia poden ajudar a obrir camins? No hi ha pares preparats per educar segons criteris seriosos i punts de referència com ajut pel clergat, pel bisbe, en temes exhaurits de l'experiència, en referència a la sexualitat de la qual en tenen vivència, com higiene, salut corporal i mental...! Són coneguts autèntics testimonis de laics que han reflexionat amb convicció i preparació sobre l'evangeli-vida o sobre els esdeveniments socials, polítics i la vida religiosa...!

No és la meva intenció ofendre ningú, però sí convicció que és possible aportar un punt de reflexió de qui deixà fa molts d'anys el ministeri.

Pere Barceló. President de SABAL. Puigpunyent.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris