nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Esperança?

Com més ens acostam al final d'aquesta Lliga, el Mallorca s'assembla més a un malalt, no diré que en fase terminal, però sí que es troba en una situació molt delicada, com aquell qui diu «en estat crític». La família mallorquinista espera, no obstant això, senyals que convidin a l'esperança, a l'esperança que encara és possible una recuperació, evitar un fatal desenllaç i recomençar de bell nou. Allargar el moment, ja que hem usat el símbol de la salut, d'ingressar en la fatídica unitat de cures pal·liatives, el darrer redós on esperar plàcidament una bella mort: el descens a Segona Divisió.

Com sol passar en aquestes dramàtiques situacions, cada petit senyal de recuperació es carrega al sarró de les bones esperances. Es volen escodrinyar indicis per on veure que la salvació és encara possible. En tot cas, si això no és possible, allò que cal és acompanyar tan bé com es pugui el malalt en les difícils situacions. Avui, davant el Saragossa, hi ha una de les darreres oportunitats de recobrar una mica d'esperança i allunyar tantes foscors que poblen el final del túnel, on no ens esperen ni clarors albades, ni querubins amb música celestial. La darrera oportunitat per iniciar la proesa tan anhelada en aquesta Lliga: guanyar tres partits seguits. Tanmateix, l'empresa és difícil. La lluita és desigual. El Saragossa no és d'aquells equips que regalin res. I el Mallorca, ja ho sabem, es troba al pou, allà on les cisternes seques esdevenen cims pujats per esgalons de lentes hores. I ja que hem tastat la poesia, si no és possible banyar-nos en el riu de l'esperança, almenys tenguem el consol de gaudir poèticament d'aquests darrers instants. I la poesia del futbol és el bon joc, el joc virtuós, allò que no hem vist durant tota la temporada. Si així és, hi haurà també un finestró, encara que sigui fictici, obert a la claror de l'esperança.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris