algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
11°

L'instant i la història

La relació de les persones amb la fotografia evoluciona constantment. Esdevinguda tècnica habitual, molt present, en la creació plàstica actual, es redefineix constantment, s'autoinnova, es perd i es retroba. Però hi ha una part de la història de la fotografia que ja s'ha sedimentat davant l'ull de l'espectador. (Podríem dir-ne els clàssics de la fotografia? Podríem, si fóssim capaços de matisar-ho.) I un dels gran fotògrafs que hi han contribuït notòriament és Cartier-Bresson -aquests dies en una magnífica exposició al Solleric, de Palma. Cartier-Bresson va ser un testimoni i un narrador del seu temps, i va posseir l'art prodigiós de saber elegir l'instant exacte en què les persones i les coses es mostraven a la història. Instantània ve d'instant, però no és instantània tota imatge que reflecteix un instant qualsevol. Per ser veritablement una instantània, l'instant ha de tenir capacitat descriptiva i simbòlica, i el punt de vista ha de tenir la facultat de transferir l'instant a la història. La instantània és un «gènere» fotogràfic molt exposat a la presumptuositat i, en conseqüència, a la vulgaritat. Fa falta un geni com Cartier-Bresson per amarar-lo de sentit: un geni que, a més, va aprendre a mirar amb Jean Renoir i en un temps en què Eugeni d'Ors es lamentava del curs de les coses en l'art, «ara que havíem après a mirar». A més, els espectadors tenim la sort que Cartier-Bresson va ser un home viatger i que va viure molts d'anys. Això el va convertir en el gran narrador visual del segle XX: ens n'ha deixat una panoràmica completa, en la qual ens conta la vida del seu temps, l'horror, la misèria, la joia, la guerra i la pau, sense estridències, implacable. Els seus negatius són una garantia contra la desmemòria deliberada d'aquesta societat, d'aquesta societat actual que, per mantenir-se en els seus paràmetres morals, necessita oblidar tantes coses. Descendent directe dels impressionistes francesos, en el seu llarg recorregut es mostra com un artista molt atent i sensible a l'evolució de l'art del seu temps, i, així, hi ha al·lusions al surrealisme o incursions rotundes en l'expressionisme, sempre per reforçar el seu compromís amb la realitat. En fi, què podem dir que no se sàpiga. Serveixin aquestes línies de recordatori per a les persones que encara no han visitat aquesta exposició, en un centre en el qual, a més de Cartier-Bresson, s'hi poden veure Picasso i el nostre escultor Pere Pavia.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris