algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Les conseqüències del milió per minut

La setmana passada parlàvem de l'escandalosa balança fiscal entre les Illes Balears i l'Estat espanyol, xifrada segons els darrers estudis, en 514.000 milions de pessetes anuals de dèficit en contra de les Balears. O sigui, d'un milió de pessetes cada minut. O dit d'una altra manera, cada ciutadà que tengui el seu domicili fiscal a les Balears, cada any paga, de mitjana, 543.000 pessetes més de les que rep en concepte d'inversions de l'Estat. Per tant, els ciutadans de les Illes Balears som els qui aportam més doblers a l'Estat.

I, és clar, això té uns conseqüències nefastes per a l'economia i per al benestar dels ciutadans d'aquesta terra.

La primera d'aquestes conseqüències és que, segons els especialistes, el dèficit fiscal està limitant de manera important el creixement econòmic i, a més, és la causa principal de la insuficiència d'infrastructures de transport i està perjudicant amb incidència creixent els serveis socials. En podem mostrar alguns exemples:

- Les Illes Balears presenten un dèficit històric no contemplat en la dotació de les transferències sanitàries. Segons la memòria de l'INSALUD de l'any 1999, Espanya tenia 3'7 llits d'hospital públics per cada 1000 habitants, mentre que Balears només 2'9 llits/1000 habitants. Pel que fa als professionals sanitaris a Espanya, hi havia 8'6 professionals/1000 habitants mentre que a les Illes Balears 6'4/1000 habitants. Això representa un dèficit de 680 llits i 2000 professionals.

- En educació, mentre la mitjana estatal d'inversió és de 59.732 pessetes per habitant, la de les Illes Balears és de 50.581 pessetes per habitant. Si la mitjana estatal és de 330.000 pessetes per alumne, a les Balears la xifra baixa a 287.348 pessetes per alumne.

- Si parlam de transport ferroviari, la diferència és estrepitosa. El pla 2000-2007 contempla una inversió de 174.000 pessetes per habitant com a mitjana estatal. A les Illes Balears la inversió és de 52 pessetes per habitant.

- I si parlam d'una qüestió sobre la que s'ha debatut molt els darrers anys, el gas natural, les xifres són directament insultants. 25.000 pessetes de mitjana estatal contra 0 a les Illes Balears.

El dèficit fiscal és, actualment, el principal problema econòmic de les Illes Balears, com també ho és de la comunitat de Catalunya i, en menor mesura, del País Valencià. Aquest problema es veu agreujat per dues situacions paradoxals. Una, que a la resta de l'Estat espanyol ha fet fortuna la mentida xenòfoba que són ells els que ens mantenen a nosaltres i l'altra, que aquest esforç econòmic dels Països Catalans no s'ha vist recompensat amb un apropament significatiu en els nivells de renda dels ciutadans de l'Estat espanyol. O sia que d'una banda, els que pagam més estam patint un estancament i un «esgotament» de les nostres economies i de l'altra, a les comunitats espanyoles s'està produint, en paraules de Desmet i Ortuño, un «subdesenvolupament racional», ja que les continuades transferències que reben de l'Estat fan que no tenguin gaires incentius per dinamitzar el seu sistema productiu.

És urgent acabar amb aquesta situació. En primer lloc cal aconseguir, com ja han reclamat les forces nacionalistes i independentistes dels Països Catalans, la publicació de balances fiscals entre les comunitats autònomes i l'Estat. En segon lloc s'ha d'aconseguir un sistema de finançament més just, com per exemple el concert econòmic.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris