algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

Mercaders

Aquest dissabte el podem gaudir, i quasi celebrar, com el dia del retorn a la normalitat. I és que des d'una perspectiva ja no laica, sinó racional, l'espectacle d'aquesta setmana en el Vaticà i, especialment, la seva difusió en els mitjans públics i privats de l'Estat espanyol obri el vell debat sobre l'excés, l'avorriment i, en definitiva, el «pa i circ». Encara així, i a pesar de les ganes que crec que té una gran majoria de tancar el tema, el meu esperit pessimista es creix quan sent per la ràdio que el difunt suposadament ja «ha protagonitzat diverses aparicions miraculoses» i que ahir, durant el seu funeral, es demanà la seva santificació immediata. Per tot això, em tem que l'espectacle sols ha començat i que, ens agradi o no, viurem aquestes setmanes el fenomen de «papalotria» en tota la seva intensitat. Per la seva banda, els experts en burocràcia afirmen que les santificacions per aclamació popular no es fan actualment a l'Església Catòlica, però després de veure els darrers fets i de recordar com el papa difunt va accelerar el procés en el cas del fundador de l'Opus Dei, tot fa pensar que «L'Obra» no tardarà en recompensar al Papa que els obri, de pam a pam, les portes del Vaticà. Curiosament fa vint-i-sis anys, quan triaren al papa Wojtila, els que estudiàvem en col·legis religiosos ens recordam dels rosaris, misses i més parafernàlies. Ara, en el segle XXI, com a ciutadana d'un Estat que es defineix a la seva Constitució com a aconfessional, he hagut de veure com la televisió pública -a la privada mana qui mana- col·laborava de forma activa en el «show» mediàtic. Amb raó diuen que sovint s'acaba sent «més papista que el papa» i, en aquest cas, com que l'esquerra d'aquest país viu en un estat permanent de disculpes i submissió, ja no ens sorprèn que s'acabi agenollant davant qui faci falta, amb tal de no «aixecar sospites».

Mentre la novel·la romana continua, les televisions podran completar l'espectacle amb la mort d'un altre cap d'Estat, amb una vida més frívola i, sens dubte, més atractiva. El colofó serà les segones noces de l'hereu a la Corona amb una dona que ha comès l'atreviment de convertir-se en princesa sense ser una «Barbie» amb «desordres alimentaris». Això sí que és una provocació!

Vist el nostre futur immediat, estic per desterrar-me a qualsevol lloc del planeta on l'únic regne terrenal i espiritual que hi hagi sigui el sentit comú. Però vist les cues de deu hores per veure un senyor mort i les morts per asfíxia en les peregrinacions a la Meca, és a dir, vist que el fanatisme domina la societat actual, m'estalviaré el viatge i romandré aquí, en el Mediterrani. I és que quan una sent que els hotelers de Roma van pujar els preus considerablement i que a les cues un refresc costava dotze euros, em sento com a casa, envoltada de «mercaders».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris