nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 13°
13°

Polítics com intermediaris

En el tema del peix la senyora Moner ha dit el que pensava sense pensar que és la consellera la que ho deia i no la mestressa de casa. Queda bé dir que qualsevol, amb independència dels seus orígens, pot arribar a conseller; si s'hi afegeixi que ha d'haver demostrat sobradament les capacitats necessàries. Els consumidors quedam bocabadats quan sentim els productors, en aquest cas als pescadors, però la reflexió és extrapolable a tots els àmbits, parlar dels preus en origen. Aquests dies, i gràcies a la guerra del peix, hem sabut que el quilo de molls difícilment surt de la llonja per més de mig euro. Qualsevol que faci una ullada als mercats sap del preu habitual, sempre per damunt dels 5 euros el quilo. No m'estranyaria que els pescadors, fidels a l'estereotip que els persegueix, haguessin exagerat la misèria del preu. Però, encara que fos el doble, la diferència amb el que paga el consumidor es manté com abismal i mala d'entendre. La mestressa de casa Moner s'escabella talment ho fa l'Aguiló o la López. La consellera d'un govern que ho és de tota la ciutadania (aquesta és una exageració a l'alçada del pescador més mentider) hauria de saber de la multitud de ciutadans que mengen d'això que a ella li sembla detestable. La consellera d'un govern de dretes, ho hauria de saber encara més. Som els caducs esquerrans els que participam d'invents com ecomerç just i les cooperatives de consum perquè les anomenades lleis del mercat solen ser injustes amb els més dèbils. Però, així i tot, una vegada posats límits a la cobdícia que tant protegeix la dreta, no dubtam a defensar els intermediaris, autèntica xarxa social a les ciutats.

l l l
Sort que la senyora Moner és consellera del sector primari on els marges d'intermediació són grossos però molt menys que el de la moda o de qualsevol producte industrial que s'amaga al darrere d'una marca coneguda, per posar el que crec són coneguts exemples. Quan creu que costen unes sabatilles d'esport d'aquestes que a les botigues s'equiparen a les sabates fetes pels artesans mallorquins, sense anar massa enfora. No m'imagín què diria si sabés de la milionària diferència entre cost i preu... Però anem al tema que ens fa perillar la butxaca i el gavatx. Si la senyora fos consellera en un govern regit per la meritocràcia sabria que en una contesa ningú té la raó absoluta i que, en l'hipotètic cas que la tengués, mai s'arribaria a un acord sense cedir-ne una part a les raons de l'altra. Per això pagam aquests intermediaris anomenats polítics: per fer de mitjancers (segons els raonaments de l'andritxola, potser també sobren perquè juguen amb l'avantatge de marcar el preu de la mercaderia). Jo, si fos ella, intentaria separar el blat de la palla, no generalitzar i, ja que no en sap, procurar escoltar els que en saben. Dissabte, si l'hi demana el cos, amb senalló al braç que es baralli en el mercat amb la peixatera.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris