muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
17°

Una exhibició, realment

En un article curt i contundent de Marçal Sintes, titulat expressivament Exhibició de força, aparegut aquesta mateixa setmana al diari Avui, l'autor subratlla la força amb la qual tots hem pogut veure que es manifestava el sentiment religiós, la religiositat del poble o dels pobles, a la plaça de Sant Pere, durant l'agonia de Karol Wojtyla i encara més després de la seva mort. D'una exhibició de força, de força espiritual, ho ha qualificat Marçal Sintes. He de confessar que un servidor ha tingut i té la mateixa impressió. I és que quan està tan de moda, tan estès, el laïcisme -o així ho hem cregut la immensa majoria, per no dir tots- la realitat multitudinària dels fets ens indica clarament que alguna cosa -alguna de les nostres políticament correctes valoracions- no encaixa exactament amb la realitat col·lectiva, amb la realitat sociològica si voleu.

Per part meva, he d'afegir que no m'ho esperava, unes manifestacions d'adhesió tan clamoroses. És clar que la meva sorpresa -i la de molts altres- pot tenir que veure amb el fet de no ser exactament cap fan de Joan Pau II. La qual cosa no vol dir que -com tants d'altres- no respecti la seva honestedat subjectiva, el seu lliurament al que entenia que era la seva missió i la seva contribució al desmuntatge de la superestructura anquilosada i anquilosadora -si se'm permet aquest mot- del socialisme «real» als països de l'Est. Així i tot, sens dubte Joan XXIII em va resultar molt més simpàtic, al seu moment.

Ara, simpaties subjectives a part, tots podem esverar-nos davant la densitat de la columna de romans i pelegrins del món que lentament i penosament avança des del Castel Sant Angelo, en un trajecte que es doblega sobre si mateix vàries vegades -envant i enrere-, per a través de la Via della Conciliazione i de la Piaza di San Pietro entrar finalment a la basílica i poder veure uns breus moments les despulles de Joan Pau II. Malgrat que la gruixa de la coa és molt ampla (en arribar davant el cadafal una meitat surt per la dreta i l'altra surt per l'esquerra), sembla que quan escric aquest comentari el trajecte requereix prop de deu hores. I la majoria dels integrants de la mateixa ha arribat a Roma de ben enfora. No es tracta, doncs, de cap fenòmen merament local. I, com ens mostren els diferents programes de televisió, hi ha moltíssims joves.

Evidentment, ens trobam davant un fenomen estrictament religiós. Alguna cosa ha relligat o fermat tota aquesta gentada amb l'apostolat -l'apostolat aprofitant els mass media, si voleu- de Joan Pau II, el primer papa polonès, el primer papa no italià en més de 400 anys. Sembla que ens és indefugible manejar el mot i el concepte de fe, tot implicant la realitat d'una creença ferma que no es pot basar sols en la raó. Gosaré afegir que l'espectacle -exhibició o testimoni- que s'està produint o donant davant tot el món és el d'una fe multitudinària, compartida per milions de fidels. De fet, per temer-se'n, no cal en absolut compartir-la. Aquesta multitud en lent i esgotador moviment en dóna testimoni. Un testimoni, certament, inesperat per a molts de nosaltres. Fins al punt que tal vegada calgui preguntar-nos o demanar-nos si la suposada irreligiositat de les masses és realment tan gran -o està tan estesa- com hem pensat molt de temps.

Sí, tot fa pensar que aquesta gentada que s'ha concentrat a Roma durant aquests dies és tota una exhibició de qualque cosa. Els mitjans de comunicació en parlen molt, per descomptat; quasi no parlen de res més. Alguns políticament correctes es queixen que tal vegada en parlen massa. Però, almanco en aquest cas, el missatger no s'inventa el missatge. Aquestes multituds de cap a la basílica de Sant Pere no les han inventades els mass media. Tal vegada resulta sorprenent, però és així. L'apostolat de Joan Pau II sembla que ha donat algun resultat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris