algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
13°

Memòria i amistat

«Memoria e amicizia», deia la pancarta portada per representants dels reds de Liverpool i dels torinesos de la Vecchia Signora. Es veu que la fal·lera de recuperar la memòria històrica també passa pel futbol. Prou que ens convé. Dimarts passat, les diferents eliminatòries prèvies havien emparellat a la Lliga de Campions els equips del Liverpool i de la Juventus, quasi vint anys després d'aquella final tràgica europea a Heysel en la qual van morir 39 afeccionats. El 29 de maig de 1985 en ple esclat passional, uns afeccionats empesos per l'irracionalisme havien esdevingut, malgrat ells, homicides. Despús-ahir, s'han representat, per part de les dues afeccions, uns quants actes per mostrar que s'havien superat aquells fets traumàtics i bàrbars.

En el llibret «La barbarie de la ignorancia. George Steiner en diálogo con Antoine Spire» (TMM, 1999), aquest últim demana al pensador francès d'origen austríac per què la cultura no va impedir el gran fracàs de l'humanisme que, amb dues guerres mundials, la llarga guerra freda i altres massacres horribles succeïdes durant el segle XX, ha marcat a sang i foc els darrers cent anys i que, per ara, no du camí d'aturar-se. La resposta del filòsof parteix de recordar la teoria d'Arthur Koestler, el qual estava convençut que el cervell humà consta de dues meitats: una part, ètica i racional, encara molt petita, i una rerabotiga cerebral enorme, bestial, animal, territorial, carregada de pors, d'irracionalitats i d'instints assassins. El mal és que, segons l'escriptor, caldria passar milions d'anys per tal que l'evolució moral arribàs a assolir la nostra condició humana, amb les tècniques de destrucció i d'agressió que actualment ens caracteritzen. Steiner segueix Koestler en el seu pessimisme i escriu que una llarga pau, que duu a una certa prosperitat -ni que aquesta hagi sorgit del mal-, aboca a l'avorriment. Una mena de tedi, de miasma, d'emmerdement (empra aquest mot vulgar en francès). Llavors, el seu discurs llenega i diu: «Una kalaixnikov en mà i, de cop, hom es sent viril, bell, home, cridat a l'acció». Uff! Tanta sort que, a continuació, el filòsof hi treu ferro: l'esport actuaria com a un fort substitut de tot açò. El combat esportiu de cada setmana succeeix als estadis; les nacions (perdó: els Estats) competeixen en campionats continentals i mundials. La Champions League permet avaluar el joc dels «nostres» mercenaris (comprats per xifres d'escàndol al mercat mundial) en presència a la fira internacional.

Vet aquí que ara tenim una religió a la terra, que es diu futbol i que és més que cap església ecumènica i planetària. (Aquí seria potser encara aplicable aquella dita marxista de la religió com a l'opi del poble). Clar que res d'això no seria possible sense el treball dels més poderosos mitjans de comunicació (?) de masses, que amb insistència obsessiva «informen» sobre la gastroenteritis de Ronaldinho, la sanció a Javi Navarro per la violenta entrada sobre Arango, el procés de recuperació del turmell tocat de Puyol o Raúl. I quan les tintes s'han carregat massa, convé desactivar-les un poc fent actes de germanor en la rivalitat. Ja se sap: tot plegat és un esport, i l'esport -no cal citar el baró de Coubertin- és escola de ciutadania i de civisme...

I un be negre! Atesos els enormes interessos en joc que el futbol mou i que entorn a ell giren, s'ha d'anar a les totes. Al contrincant, cap misericòrdia; a matar! -Tu permetràs que un negre de merda et guanyi la partida? -demanava al futbolista Reyes l'entrenador nacional Luis Aragonés en una desafortunadíssima manera d'incitar-lo a la lluita. Competim, ens enfrontam, ergo qui és dels seus no és dels nostres. Però, qui són els seus?, qui són els nostres? Vet aquí un nou esperit religiós o, més ben dit, un nou sentit de pertinença.

Al telenotícies del migdia de dimecres 6 d'abril, secció esports, parlaven del compromís del Vila-real als quarts de finals de la copa de la UEFA i la notícia era que un grup d'afeccionats, vestits amb la camiseta groga, havien visitat el convent de monges on es venera el patró de la ciutat (Sant Pasqual, m'ha semblat entendre) i li havien posat una bufanda del club al coll de la seva estàtua jacent; igualment havien fet al d'algunes monges. S'hi havia resistit, és ver, però una d'elles, potser la mare superiora, havia declarat que pregarien perquè l'estadi s'omplís el dia del partit, perquè, si era així, ell (assenyalava un home amb camiseta groga) havia promès omplir l'església del sant. En una paraula...

Mentre el Mallorca només el pot salvar un miracle de davallar a Segona, l'atenció esportivo-mediàtica està centrada al Reial Madrid-Barcelona. A les envistes del partit transcendental (si el Madrid guanya, els partits següents continuaran sent -qui ho dubta?- «transcendentals» tant per als blancs com per als blaugranes!), el partit de la màxima rivalitat (per cada Lliga, dos!) d'aquest diumenge, hom no pot deixar de pensar que si unes declaracions desmesurades d'algun directiu o d'algun jugador no ho escalfen, els dies previs no carregaran d'adrenalina els seguidors d'ambdós equips (que són més que clubs!), i açò no deu ser bo per als interessos de tota mena, amb els quals fan l'Havana; vull dir que hi fan negocis com, temps era temps, se'n feien a la capital cubana. Segur que d'aquí a diumenge decapvespre la cosa anirà més calenta. Però mentrestant, benvinguts siguin els espais de trobada (ni que sigui el dinar de directives previ al matx), les declaracions assenyades de futbolistes i directius, els gestos sensats i cordials. Tot manco caure en provocacions de hooligans violents, irracionals i bèsties.

Tornant a Steiner: es pot dir que el protagonista d'actes vandàlics seria un «comando» perfecte si demà hi hagués una guerra. Exactament amb les mateixes característiques d'agressió, de brutalitat, d'astúcia i d'inventiva estratègica. I després de comprovar les conseqüències nefastes de les guerres preventives, estarem d'acord que allò que més tost ens cal a tots és prevenir les guerres.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris