nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

Casaldàliga i el Papa

Pere Casaldàliga (Balsareny, 1928) va ésser nomenat Bisbe de Sáo Félix de Araguaia, en el Mato Grosso, l'any 1971. Va suposar, el nomenament, una benedicció per als desheretats del món i un maldecap per al Vaticà. El Bisbe Casaldàliga -don Pedro, per als indígenes-, mai no va trair el seu compromís amb Déu. Va assumir la defensa dels jornalers davant l'abús de terratinents, jutges, policies i militars. I ho va fer de manera inflexible, cosa que li va procurar l'odi de tots ells, i el rebuig d'altres bisbes brasilers, acostumats a girar la cara cap a un altre lloc quan, davant seu, es trepitjaven els drets més elementals de la persona. Els primers, els poderosos, han intentat assassinar-lo diverses vegades. Els altres, els clergues de sagristia, aconseguiren que el Vaticà li obrís un expedient disciplinari. Joan Pau II mai no el va perdre d'ull, a Casaldàliga; no era sant de la seva devoció. Mai no l'hauria nomenat Cardenal, tot i que l'any vuitanta-tres el seu nom va figurar entre els aspirants al Nobel de la Pau. No l'hi concediren, el Nobel, perquè la seva actitud vital entrava i entra en conflicte amb molts d'interessos vergonyants, encara que legals. Casaldàliga representa l'antítesi de Wojtyla. El bisbe català ha estat, i és, un defensor a ultrança de la teologia de l'alliberament. El Papa, en canvi, contemplava amb simpatia creixent l'Opus Dei. En realitat, els separava un abisme. Casaldàliga afirmava que és just que els pobles oprimits facin ús de les armes per a alliberar-se dels seus opressors. Joan Pau II viatjava a Nicaragua i amonestava públicament Ernesto Cardenal perquè, portant hàbits, s'havia sumat a la guerrilla sandinista. Casaldàliga ha publicat llibres de reflexió social, i poesia, en català, castellà i portuguès. Aquest poema, escrit en castellà, és seu: «Dios mío, Dios mío ¿por qué me has abandonado?/ ¿Por qué nos abandonas/ en la duda, en el miedo, en la impotencia?/ ¿Por qué te callas, Dios, por qué te callas/ delante de la injustícia,/ en Río o en Colombia,/ en Àfrica, en el mundo,/ ante los tribunales o en los bancos...?». Pot argumentar-se que se'n desprèn un missatge massa senzill, gairebé adolescent, d'aquests versos, i que el món de l'alta diplomàcia en el qual es mou el Papa és molt més complex. És cert. Tanmateix, Wojtyla entenia els pobles des d'una òptica absolutament conservadora. Tocant a Espanya, si Déu li arriba a concedir més llarga vida hauria acabat canonitzant del primer al darrer requetè mort el trenta-sis a l'assalt de la Casa de Campo. Mentre Joan Pau II ha esmerçat el seu temps oposant-se al divorci, a l'avortament, a l'eutanàsia, als matrimonis gays, a l'adopció d'infants per part de parelles homosexuals, qüestions, totes elles, que les societats més avançades legalitzen per tal de millorar la vida i la convivència, Casaldàliga s'interposava entre els fusells dels terratinents i els jornalers. A Casaldàliga l'han intentat matar repetidament. Al Papa, una vegada. A partir de l'atemptat, Joan Pau II va viatjar en cotxe blindat. Casaldàliga no ha deixat de fer ús dels serveis públics de transport: uns camions atrotinats que aixequen una polseguera de fum i de brutícia al seu pas. «La vida d'un bisbe -va afirmar quan li recordaren que li calia prendre mesures de seguretat, perquè estava amenaçat de mort-, no val més que la d'un jornaler». No té por, Casaldàliga. La clau de casa seva és al pany les vint-i-quatre hores del dia, i al seu dormitori hi ha dos llits, un per a ell i l'altre per al primer desemparat que traspassi el llindar de la porta a la recerca d'aixopluc. En complir els setanta-cinc anys (2003), el Vaticà li va ordenar que s'allunyés immediatament de la diòcesi. Si no ho va fer, i a hores d'ara continua a Sáo Féliz de Aranguria, va ésser a causa de la ferma oposició dels cristians de base. Pel Papa, avui, repiquen les campanes, i viatgen a Roma els governants d'arreu del món, alguns d'ells amb les mans roges de sang. El Bisbe Casaldàliga, en veure que el Vaticà no el volia al Brasil, va decidir que moriria a una barraca de l'Àfrica, entre els més pobres. Penso en ell, per defugir de la notícia d'aquests dies. Res no té a veure, la seva història, amb l'espectacle mediàtic que patim.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris