muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
14°

Maja Thurup

Sobre els temes que els esdeveniments polítics i socials presenten en el dia a dia, moltes vegades no es troba el temps suficient per a la reflexió entre els articulistes que col·laboram regularment. Només és una opinió personal més que dóna forma a aquesta secció, però els que les omplim no podem ser ni gaire precisos a l'hora d'encertar i ferir en la més rabiosa actualitat (que tothom ja cobreix de mil maneres distintes), ni agafar el paper per ficcionar, ni que sigui de la forma més pedagògica i entretinguda (per posar un exemple) demostrant com en el paleolític i després en el neolític es folla molt millor. Les filigranes periodístiques ens allunyen de l'actualitat tant com en la guerra els pallassos sense fronteres aconsegueixen allunyar de la mateixa, els nens del seu públic. Pallasso en guerra, aprenents d'escriptor o alts funcionaris de la mediocritat, tots ens hem de guanyar les sopes d'alguna manera. Com els mateixos que omplen planes i planes demanant que tornin els toros de Costitx quan tots sabem que els experts (historadors locals) coincideixen, si no hi ha gaire gent al davant, que no haurien de tornar, car sostenen que en el seu retorn perilla la seguretat i conservació dels mateixos. Potser tenen por que algú es posi a jugar amb ells.

De totes les col·laboracions duites a terme, per servidor, és la d'aquest finestró setmanal la més plaent tot i que respondre a l'actualitat política no és pas un ofici fàcil, a la vegada que fer arribar alguna anècdota al lector-a és, quan arriba a ser del deu interès, molt gratificant. No sempre es pot ficcionar «passen tantes coses» algun lector, agut i simpàtic, com en Pep Darder m'ho fa saber sovint, però passa que hi ha èpoques en què l'actualitat política pot aclaparar a qui escriu i fa que un mateix es reboti amb els seus textos més fidels a l'actualitat. Zapatero, Chaves, el «Nuncio», i el «Duel», l'Estatut, Iraq, Matas, Cirer, oposició d'esquerres i genuïnament incompetent, Pla Ibarretxe, FAES... a la paperera què hi farem. En aquesta situació, per molta abundància de temes per comentar, el millor és practicar el canibalisme literari desafiant l'evidència. És molt millor ser titllat de Maja Thurup salvatge i desconegut que no pas d'alcavota del nostre M.Ranch literari.

Puc parlar a la meva manera de com veig que Joan Pau II un cop mort omple les botigues de Roma, mentre a Ciutat els Vius han acabat amb el poder comercial del barri antic. Puc escriure el que pens del nou estatut o del poc encert de la venda d'armes als mamarratxos de la política iberoamericana. Puc recordar des d'aquí el genocidi que es duu a terme a Iraq, a Txetxènia... podria haver parlat dies enrere de les festes de Pasqua o quedar bé amb tots els amics i parlar bé dels seus llibres i no parlar dels que no són amics. Podria parlar un altre cop del món cultural i literari del qual servidor tant ha d'aprendre. Seguir comentant les anècdotes de llibreria que van succeïnt o recordar com l'altre dia un client que feia una gràcia dins la llibreria, m'advertia, per si no ho sabia, que ja la podia escriure al diari: «és molt bona, aquesta» deia. Però, no. Avui, amics i amigues, no em venia de gust plantejar-vos aquestes coses. Si les circumstàncies terrenals i celestials ho permeten ens retrobarem d'aquí a set dies im si no, que al cel ens vegem tots plegats. Amén.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris