algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
14°

No toqui

El meu primer any d'universitat vaig gaudir d'un notable professor de física, amb la jubilació propera i que encara tenia un tracte amb els alumnes distant, ben bé aristocràtic. Esmentar la matèria és important, atès que només record vagament haver tengut escasses sessions de laboratori. Però la darrera va ser certament memorable ja que el professor tenia un assistent, Demetrio de nom, que s'esforçava amb dedicació i interès per il·lustrar amb els aparells que hi havia per allà -no debades es tractava d'un laboratori- les explicacions del catedràtic. El fet és que bé perquè tenia un mal dia, o bé perquè era un xic maldestre, l'ajudant no veia recompensat amb l'èxit els seus esforços, la qual cosa captava molt més la nostra atenció que les profundes i interessants explicacions teòriques. La tensió va anar pujant fins que el catedràtic no va poder aguantar més l'efecte dispersiu dels fracassos de l'ajudant, de tal manera que va abandonar, només per un instant, el seu posat aristocràtic i va exclamar en veu alta i en presència de tots «Demetrio, no toque!». Naturalment, el pobre Demetrio va parar immediatament els seus esforços i va posar cara de compungit, la qual cosa el va fer mereixedor -encara més- de la nostra simpatia. La història d'en Demetrio i del catedràtic m'ha vengut al cap, gràcies a una d'aquelles estranyes associacions característiques del cervell humà, quan he vist les notícies que parlaven dels anuncis fets per la ministra de cultura, la senyora Carmen Calvo, proclamant amb bombo i plateret que té preparada una bateria de lleis per combatre la pirateria: que aniria de bé que algú amb autoritat i ascendent suficient li amollàs ara un «Carmen, no toque!» i així, per ventura, ens estalviaríem el caramull de despropòsits que ens vénen a sobre si finalment el consell de ministres aprova aquesta legislació la qual, segons exclama la mateixa ministra, és molt millor que la recent normativa francesa. Per si a algú li ha passat per alt, aquesta normativa ha posat a les portes de la presó milers d'internautes francesos reus d'haver fet servir Internet per a descarregar música i pel·lícules. No sé com pot millorar la llei la ministra, especialment si hom para esment als interlocutors que ha escoltat: SGAE i similars. Seria millor, per començar, que la senyora Calvo no tocàs res fins que no s'hagi assabentat bé que no és el mateix problema el del «top manta» que el de les descàrregues per Internet. En tant que el primer és, per damunt de qualsevol altra consideració, un terrible problema social d'explotació humana per part de màfies incontrolades i que, a més, conculquen sense cap atenuant els drets de còpia i els de propietat intel·lectual; el segon, el de les xarxes p2p d'intercanvi, és una mostra excepcional de les possibilitats que ofereixen les tecnologies digitals per a construir una societat solidària i que prima el coneixement i la col·laboració per damunt d'altres consideracions. És evident que cal algun tipus de regulació que garanteixi un estímul econòmic per a la creativitat i la innovació i asseguri uns ingressos als professionals que s'hi dediquin. Però també és evident que aquesta solució no passa per enviar a la presó mitja humanitat. Si amb les tecnologies actuals les còpies no són cares i, a més, els processos de lectura són indestriables dels de copiar, és clar que els mecanismes de protecció econòmica per als creadors no passen per vincular els seus ingressos al resultat del procés industrial de fer còpies, característic d'una època tecnològica en la qual fer-ne era car i només estava a l'abast d'uns quants. A partir d'aquestes consideracions, per ventura seria més viable algun sistema raonable que gravés els suports emprats per fer còpies, com els maleïts cànons que ara mateix graven els discs compactes i que amenacen de ser estesos a tot allò que pugui guardar informació digital. I dic maleïts perquè el que no és de rebut és la situació paradoxal a la qual ens ha conduït la cobdícia frenètica de discogràfiques i societats gestores de drets d'autor: d'una banda et volen portar a la presó si fas còpies i, de l'altra, et cobren un sobrepreu per cobrir les possibles pèrdues suposadament derivades d'aquesta activitat il·legal. Ens aniria molt bé que la senyora Calvo, abans d'anar endavant amb les lleis que semblen dictades només per una de les parts afectades, llegís amb interès -i a ser possible amb aprofitament- el manifest de Le Nouvel Observateur del passat 14 de febrer, titulat Allibereu la música. Si se'n surt, desprès pot llegir el llibre de Lawrence Lessig Cultura lliure (hi ha una traducció al castellà) i ja que hi és, que miri les condicions draconianes dels contractes dels músics amb les discogràfiques, així com les obligacions servils dels socis de la SGAE. Per ventura comprovaria que -entre uns i altres- els autors no són propietaris de les seves creacions i, per consegüent, resulta més urgent i necessari protegir-los dels seus protectors que qualsevol altra cosa. Bé ens aniria a tots. Mentrestant, si en Miguel Ríos compleix la seva amenaça i es declara en vaga de silenci, sempre ens quedarà la possibilitat d'escoltar en Manu Chao, primer signant del manifest de Le Nouvel Observateur. Tot això que hi guanyaríem.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris