algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
16°

Wojtyla i la seducció de les masses

La mort de Karol Wojtyla, bisbe de Roma i primer servidor de l'Església, ha provocat tota casta de manifestacions i opinions, la majoria emocionalment favorables a la gestió del poder exercit per part de Joan Pau II i una minoria qualificada que ha posat en evidència les contradiccions d'un papa que ha deixat una Església senil i calcificada. Tot plegat, tanmateix, es constata un cert consens a afirmar que Wojtyla ha estat un extraordinari actor i un dels líders de masses més rellevants del segle XX i el darrer del segle XXI. Tot allò que ha envoltat el component públic del papa, allò mateix que fascinava el poble romà durant el Renaixement i del qual en sabé treure tant de rèdit un papa no massa estimat com Alexandre Borja, atreu i sedueix creients i no creients. Aquesta escenografia no alimenta tant la fe del creients quan serveix per despertar i captivar aquells essers humans per als quals la religió és litúrgia euforitzant entorn de la vida i la mort. El pontificat de Joan Pau II ha tingut unes característiques particulars, determinades en bona part per l'origen i la trajectòria ideològica del protagonista. Era natural de Polònia, un producte amb denominació d'origen polonès, un enamorat de Polònia i tenia Polònia com a model per a l'Església. Mai no confongué l'Església amb el Vaticà ni amb la Cúria, i mirà sempre més enllà dels murs lleonins. Per altra banda, la seva teologia anava molt més enllà del conservadorisme racional de Ratzinger, perquè sovint es limità a actualitzar el discurs anticomunista i antimarxista de la teologia preconciliar i l'escenificà en trobades de masses, el model de les quals fa ja dècades que havia romàs obsolet a occident. Es pot entendre la seducció de les masses actual, de la mateixa manera que hom ha d'entendre la fascinació que el món dels anys vint i trenta sentí pels totalitarismes i les seves escenografies.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris