nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
11°

Llucalcari

Després de quasi dues dècades de recursos i contrarecursos, l'Ajuntament de Deià té damunt la taula l'ordre imperativa del Tribunal Suprem perquè procedeixi a l'esbucament dels quatre famosos xalets il·legals de Llucalcari. El fet que encara hi hagi dubtes i que no es tengui gens clar que l'Ajunament procedeixi a executar l'ordre de l'Alt Tribunal és la prova més clara de la inseguretat jurídica amb què s'ha mogut l'urbanisme a Mallorca durant les darreres dècades. Per tomar quatre xalets (per altra banda un fet gairebé únic en la història mallorquina) han fet falta quasi vint anys de denúncies, recursos, dilacions polítiques i... comèdia. I això passa en una illa on la construcció ha fet matx pertot arreu, on s'han detruït quilòmetres i quilòmetres de costa. On ni els espais protegists no s'han salvat de l'escomesa del formigó i on, durabt molt de temps, el sòl rústic ha estat sovint massacrat a força de fer-hi casetes i més casetes que, amb el temps, s'han convertit en xalets.

Però la Llei s'ha torbat dues dècades! perquè comenci a ser factible que es faci justícia en un lloc com Llucalcari. És lògic que la gent no s'acabi de creure que l'enderrocament es produirà d'aquí a un parell de mesos i que la zona tornarà al seu estat natural. Aquesta és l'illa de Sant Tomàs, perquè allò que no es toca amb la mà no es creu. Basta veure l'actual Consistori de Deià per entendre-ho, que ja demana «compensacions» econòmiques al Govern i al Consell pel «perjudici» que li reporten aquestes demolicions. Quan es tracta de posar fi al formigó il·legal, aquí una sentència del Tribunal Suprem sembla un càstig. No és estrany que en aquesta terra no hi bastin ni l'aigua, ni les depuradores, ni les carreteres. Mallorca té allò que es mereix.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris