algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

Un cadàver mediàtic

La volta del cadàver de Karol Wojtyla per la plaça de Sant Pere, banyada en la daurada temprança d'un dia de primavera romana, novament submergia el personatge en un bany de multituds i proporcionava imatges per nodrir la insadollable voracitat mediàtica d'aquest món -tan descentrat-. Després de mort, Wojtyla ha continuat xuclant l'atenció dels cinc continents, convertint el Vaticà en un espai escènic planetari, en un plató des del qual s'emet al món sencer el missatge renovat de l'hegemonia de Roma, centre de l'Univers. El Vaticà -i Roma en general- és un immens i valuosíssim decorat destinat a remarcar la supremacia de l'Església catòlica: una supremacia bel.ligerant, d'enunciats altisonats i bellíssimes imatges admonitòries. Tot i que les grans concentracions a la plaça de Sant Pere, vistes des de l'aire, tenen tantes analogies amb les de la Meca; tot i que l'exhibició processional del cadàver de Wojtyla recorda les d'alguns ayatolahs, el tractament visual de l'ampul.lós cerimonial neix de la certesa que som en el món civilitzat, no en un món en conflicte, subdesenvolupat i, perquè no, irrebatiblement cutre. I, no obstant, l'ús del cadàver per menar els fidels o els simples turistes i curiosos a un estadi emocional llindant amb el paroxisme, té molt en comú amb les exhibicions de cadàvers que s'escenifiquen en el context d'altres creences, d'altres religions. Per arruïnar-ne les analogies, són molt útils la devoció més fanatitzada i l'exclusió, la no acceptació de l'alteritat.

La retòrica de la mort va dirigida aquests dies a assolir una certa categoria divinal, pretén sublimar una qüestió biològica i deslligar-la d'allò que és una situació que, en la misèria o en la pompa, iguala totes les persones. En la mort, Wojtyla s'ha fet lluny del comú dels mortals, tan lluny que molts ja l'estam perdent de vista. La no assumpció de la veritat humil que ens agermana en la mort, és un assumpte mòrbid, que els cerimonials s'encarreguen de solemnitzar i que tanmateix no aconsegueixen transcendir. L'escenificació vaticana, culminant les grans línies del pontificat d'aquest darrer quart de segle, serveix eficaçment l'estratègia d'acostar físicament Wojtyla a la gent, però no humanament: la seva figura es distancia per l'autoritat de la qual sempre ha fet ostentació, pel respecte reverencial de la qual sempre s'ha revestit. La gran fal.làcia que descriu un papa prop de la gent, en tot el cerimonial mortuori ha quedat al descobert: no ha estat prop de la gent, simplement s'hi ha acostat per mostrar-se en tota la seva magnificència. Vanitat de vanitats, i tot és vanitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris