algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

Parlant de la fira (Tribulete & Catalina Cirer)

Palma és notícia, perquè a Palma es canta més que a un convent de monges. Després del Festival Mundial de Folklore, va celebrar-se el concurs Ciutat de Palma, d'estudiantines, i ara ja s'està posant a punt el nou recinte de la Fira d'Abril (coneguda arreu del món com la Fira de Son Tril·lo). El Reporter Tribulete n'ha parlat, de tot plegat, amb Catalina Cirer.

Pregunta. -Què pretén, vostè, amb tants d'esclafits i castanyetes?
Resposta. -Por de pronto, posar Palma a l'altura de Viena. Més endavant, ja veurem. Si veig que estam a una passa de millorar l'oferta vienesa, no dubtaré de dur a Ses Voltes una gala de Los 40 Principales.

P. -Què ha suposat el concurs d'estudiantines?
R. -Una alegria que no és de dir. Es carrer de Sant Miquel semblava un decorat de La Casa de la Troya. Vostè se'n recorda des tipasso de n'Arturo Fernandes vestit de tuno?

P. -D'aquell temps, únicament recordo Alfredo Mayo.
R. -N'Alfredo Mayo feia de Franco, en guapo. En canvi, n'Arturo Fernandes, a La Casa de la Troya, era s'estudiant polissó, però decent. Ja m'entén. Era d'aquesta casta de joves que cometen pecats de joventut, però que són més patriotes que sa bandera. Li confessaré un secret.

P. -Digui...
R. -Deixi es bolígraf, perquè per ara no l'ha de publicar. Aquesta vegada, na María José Frau haurà trobat enamorat. És un tuno de Burgos, amb més cintes que coneixement.

P. - Es casaran aviat?
R. -Haurem d'esperar. És a primer de medicina.

Pregunta. -I un al·lot tan jove li fa el pes, a la nostra regidora?
Resposta. -De jove, res. Té prop de quaranta anys. Però, què hi farem? No acaba d'aprendre a posar injeccions.

P. -Entesos. Canviem de tema. Senyora Batllessa, s'ha mort el Papa.
R. -Oh, quina peneta! Li he proposat al senyor Bisbe que aprofitant sa cantera que tenim a Mallorca, podríem fer un funeral amb la participació d'estudiantines, sevillanes, i gent d'arreu, però ell s'ha decantat per una missa en llatí. Jo li vaig dir: jo, don Jesús, el que sigui, pel Papa. Vostè disposi.

P. -No va ésser excessivament generosa?
R. -De cap manera. El Papa ha estat un homo just. A s'hora de fer sants, els va fer tots des nostros. Quina lliçó! Perquè em vénguin quatre esburbats a demanar que llevi es carrers d'en Franco. Des nostros, n'ha fet deu, de sants. I d'ets altres, cap. Jo, de política no en sé ni pruna; però de futbol, sí. I quan un equip guanya de deu a zero, no fa falta demanar quin des dos és es millor.

P.- Batllessa, l'Ajuntament inverteix seixanta milions de les antigues pessetes a la Fira d'Abril.
R. -Sí, senyor. Així tapam la boca a tots aquells que diuen que, a l'Ajuntament, no invertim en cultura.

P.- En ball de bot no inverteixen ni una pesseta.
R.- Perquè lo nostro s'ha de fer per amor. Ves si a mi em donaren cap subvenció per pegar cocetes en es davantal! I vaig aprendre a ballar, quan encara no feia s'alçada d'un moniato. Hem d'alliçonar sa nostra gent. Si som mallorquins, demostrem-ho. Es ball de bot és tan nostro com es paneret de la Beateta.

P.- I les sevillanes?
R.- També són nostres, perquè Mallorca és d'Espanya. Jo mai no he tengut cap problema amb es ball. Em posen una música? Ball d'aquesta manera. Que me'n posen una altra? Ball de s'altra manera. De ballar sevillanes en vaig aprendre en dos dies. Se tracta d'alçar es braços com si volguessin collir figues i no arribassis a sa branca. A bailar, a bailar, a bailar...! Saps quina alegria que donen en es cos, ses sevillanes.

P.- Doncs parlem de temes seriosos. Cas Berenjenita Pelá. El contractaran o no, des de l'Ajuntament, per tocar la guitarra a la Fira?
R.- No ho sé. Vaig maleita amb ell. En Berenjenita va actuar a lo bruto, i ara ha de respondre des seus actes. Cosa que hem de fer tots, eh...? Això ho vaig aprendre de ben nina. Quan feia punt mallorquí i en travava un de malament, de punt, zas!, pessigada a ses anques de sor Virtudes. Qui la fa, la paga.

P.- Què ha fet, malament, en Berenjenita?
R.- Va protestar contra s'alliberament de l'Iraq. Idò...? Molt bé! Aquí hi ha democràcia, i tothom pot dir la seva. Però, ara, que se'n vagi a tocar sa guitarra an es moros. Perquè, vejam, noltros li donàvem feina cada any. Arribava s'abril, i era es primer que contractàvem. I, homo!, si l'alimentam que no ens tiri en cara que som uns «invasores». Sobretot, quan s'ha demostrat que en Bush i n'Asnar tenien tota sa raó des món. És ben cert que no hi havia armes nuclears, a l'Iraq, però ningú no posa en dubte que n'hi podia haver hagut.

P.- Batllessa, ja té el vestit de faralaes preparat?
R.- Ja ho crec. És més verd que una col bajana. I duré una pinya de flors tan grossa a l'orella esquerra, que just tenc por que me la doblegui com un be.

P.- Tindrem missa rociera?
R.- No en faltaria d'altra! És tan guapa, una missa d'aquestes, amb es capellà ben perfumat i les dones cantant més fort que es corn des peix, que estic segura que es dia des Judici Final en cantaran una. Jo, en sentir-la cantar, plor com si tallàs ceba. Aquestes coses, senyor Tribulete, fan més país que es llibres de n'Alcover. Una missa cantada i, tot seguit, un bon arròs brut.

P.- Voldrà dir un vermut de pernil i vinet, de dret en dret.
R.- De cap manera. Amb això els andalusos no van bé. Per menjar degudament, un s'ha d'asseure a taula.

Llorenç Capellà, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris