algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

El conclave

Diuen que des de l'elecció com a papa de Joan Pau I el 1978 (i fins i tot abans) els serveis secrets dels més importants estats se les enginyen per assabentar-se del que passa a la Capella Sixtina, tancada a pany i clau. És clar que aleshores el món es trobava en plena Guerra Freda i tothom volia un aliat al Vaticà. Ara la situació és diferent. Passi el que passi amb l'elecció del nou papa, no es tocarà cap statu quo polític. És evident que la gran majoria de cardenals són o bé conservadors o bé moderats. Des d'aquesta perspectiva, és més que probable que el nou successor de sant Pere mantingui una línia en part continuista i que si aposta per un cert aperturisme aquest no afectarà -més aviat reforçarà- el predomini occidental sobre el planeta i l'equilibri entre les diferents potències. L'únic perill que podria arribar del Vaticà és ara per ara utòpic: la victòria dels segments de l'Església disposats a fer bandera del Tercer Món per treure'l de la pobresa i la marginació. S'ha de pensar que només a Amèrica Llatina hi ha més de 400 milions de batejats. Tanmateix tot apunta a una sortida de compromís i d'equilibri després del pròxim conclave, i que el conflicte entre rics i pobres no serà una de les claus de l'elecció del nou pontífex, però sí, per contra, la preocupació que hi ha dins la jerarquia eclesiàstica per l'excessiu divorci entre bona part de la societat i l'Església a molts països desenvolupats.

En tot cas, la mort de Joan Pau II i tota la parafernàlia que envoltarà el conclave s'ha convertit en un espectacle mediàtic de primera magnitud. Poques vegades s'havia vist un desplegament com l'actual. Fins i tot comença a ser preocupant que la mort d'un papa i l'elecció d'un altre ja comenci a semblar-se a un xou.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris