algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

«Soldats de Salamina»

Sense que servesqui de precedent, aquest és un article que no pretén primordialment promocionar la lectura del llibre que l'ha provocat. Es tracta de Soldats de Salamina, la versió catalana de Ponç Puigdevall del text -novel·la i no novel·la- de Javier Cercas, que ha aconseguit el premi Ciutat de Barcelona, el premi Salambó, el premi Llibreter de narrativa i set premis més, de més a més de sis edicions en aquesta versió catalana entre gener del 2003 i febrer del 2004, coses mai vistes en el nostre món editorial! Perquè, òbviament, estam parlant d'un autèntic bestseller, la difusió del qual, per tant, no necessita de cap promoció.

Però el fet que Soldats de Salamina sigui un autèntic bestseller no vol dir, en absolut, que es pugui tractar com un bestseller qualsevol, com un mer artefacte o producte comercial. Soldats de Salamina parteix d'uns fets històrics, d'uns fets reals, centrats en l'afusellament de cinquanta presoners de les forces republicanes en retirada i ja a prop de la frontera francesa, del qual va poder fugir en el darrer moment i salvar-se, de manera gairebé inversemblant, Rafael Sánchez Mazas, amb el carnet nº 4 de Falange Espanyola i de les JONS, en el santuari de Santa Maria del Colell, el 30 de gener de 1939. Dins el bosc on es va amagar de mala manera, sembla que un soldat que el tenia a la vista va dir als seus companys que no veia ningú.

Rafael Sánchez Mazas va esser un dels poetes i ideòlegs nés importants de la Falange. Segurament, en aquest aspecte, el fet més determinant de la seva biografia va esser que el 1922 Juan Ignacio Luca de Tena l'enviàs a Roma com a corresponsal d'ABC. Com ens comenta Javier Cercas, «allà es va forjar una justa fama de cronista amb uns articles molt literaris, de disseny refinat i execució segura -a estones densos d'erudició i lirisme, a estones vehements de passió política-, que tal vegada són el millor de la seva obra. Allà, també, es va convertir al feixisme. De fet, no és exagerat afirmar que Sánchez Mazas va ser el primer feixista d'Espanya» i, certament, un dels forjadors principals de la seva retòrica i dels seus símbols, el jou i les fletxes, el crit d'Arriba España, la lletra de Cara al So, etc. De més, si aquesta contribució a la mitologia falangista va esser tan important és perquè, com reconeix també Cercas, «Sánchez Mazas és un bon poeta; un bon poeta menor, vull dir, que és gairebé el màxim al qual pot aspirar un bon poeta (certes matisacions o precisions de l'autor fan treure el barret al lector)».

Javier Cercas -segons ens conta, perquè el llibre comença essent una narració de les seves indagacions sobre els fets i la personalitat de Sánchez Mazas- li manlleva al poeta/jerarca el títol del llibre que, en el moment de poder acollir-se a les tropes franquistes, pretenia fer sobre la seva extraordinària salvació davant les metralladores de l'execució. Sánchez Mazas, per descomptat, combregava amb la tesi de Spengler que un petit escamot de soldats és qui salva sempre la civilització.

Tanmateix, Cercas -tot admetent que els soldats que resulten decisius poden esser pocs, i respectant el talent de Sánchez Mazas com a escriptor, ja que «va deixar un grapat de bons poemes i de bones proses, que és molt més del que gairebé qualsevol escriptor pot aspirar a deixar, però també molt menys del que exigia el seu talent, que sempre va estar per damunt de la seva obra» i, òbviament, no compartint la seva concepció heroicoaristocràtica de la vida-, en la tercera part de l'obra (la més novel·lesca sens dubte) es centra en la personalitat d'un combatent a les ordres de Lister que, al camp de concentració d'Argelès, s'enrola a la legió estrangera francesa i acaba per, sis anys després, entrar a París amb la columna Leclerc, envestir la línia Sigfrid i penetrar finalment en Àustria, on una mina antipersonal atura la seva carrera militar. I és que, com ens assenyala l'autor, «si és ver que el que s'escriu ha de tenir un interès vertader, un escriptor no escriu mai sobre el que coneix, sinó precisament sobre el que ignora». Sembla evident que el personatge conegut, Sánchez Mazas, no li basta a l'autor per a arrodonir el llibre: cal també parlar del desconegut.

Bartomeu Fiol, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris