muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

La deformació del significat de les paraules

Són moltes les paraules que s'usen malament amb total impunitat, unes vegades es fa des del desconeixement total del seu significat, unes altres per fer-les ballar segons el desig de qui les diu amb l'excusa de ser inventor de significats nous, fins que s'arriba a la total deformació i adulteració del seu significat en benefici d'un interessos, desigs, capricis o perverses intencions.

Només una petita mostra. La paraula vehicular, quan s'usa com a adjectiu al costat de la paraula llengua, l'expressió resultant significa que és «la llengua de comunicació entre parlants de llengües maternes diferents». Si està establert per les lleis vigents que la llengua catalana és la llengua vehicular de l'escola, queda absolutament clar, per tant, quina és la llengua que s'ha d'usar com a llengua de comunicació dins les escoles en tots els seus àmbits i sabem quina és la llengua que s'usa realment en moltes d'elles. I aquest mal ús es va estenent a altres àmbits i ara ha arribat a IB3, on quan la directora María Umbert feia el seu discurs inicial, anunciava que el català era la llengua vehicular de la televisió autonòmica en qüestió, i ella, naturalment, feia el seu discurs en castellà.

Una altra de les parauletes qüestionades és la de solidaritat, en el sentit que les comunitats autònomes que més produeixen han de ser solidàries amb les que produeixen menys. En aquest cas el significat seria una «conjunció o acord entre aquestes comunitats a través de la Constitució per tenir un dret o complir una obligació». Quan aquests acords són en l'àmbit internacional, ni tan sols s'ha arribat a aportar el 0'7% del PIB a la solidaritat. En els països europeus que tenen diferents regions o nacions es considera que una solidaritat d'un 3% entre elles és molt gran, i aquí es parla que comunitats autònomes com Catalunya o Illes Balears han de ser solidàries per força d'un 7 a un 10% de la seva producció, quan això no fa més que empobrir els serveis als seus ciutadans, com poden ser els de la sanitat o de l'educació. Així les comunitats amb dret a rebre solidaritat poden arribar a tenir el servei gratuït dels odontòlegs i un ordinador per cada dos alumnes a l'escola, quan els que estan condemnats a complir amb les obligacions han de carregar la benzina amb imposts per poder pagar una sanitat obsoleta, o no arriben les despeses mínimes a les escoles quant a educació. I després es neguen a publicar les balances fiscals, i surten personatges brillants com Bono, que diuen que és com si les persones més riques es presentassin a un hospital i demanassin ser tractats per uns quants metges i unes quantes infermeres. Doncs és així, les persones amb alt poder adquisitiu se'n van a curar les seves malalties als EUA o allà on sigui, el que passa és que les comunitats autònomes solidàries no poden oferir un servei mínimament digne, quan moltes persones han d'estar mesos esperant poder ser ateses pels especialistes corresponents.

La paraula més deformada de tant de temps de canviar-li el sentit és la paraula nacionalisme i totes les seves parentes. Qualsevol que sàpiga llegir les tres principals accepcions de la RAE, comprovarà que els dirigents i els ciutadans espanyols ho són, i molt, de nacionalistes. Però ara s'usa negar la seva existència, quan es pretén que el sentiment que implica aquest nacionalisme representi un estat de normalitat, que no exigeix haver-se de definir, i, per tant, tots els que es defineixin com a nacionalistes d'altres nacions dins la gran nació seran repudiats, fins a arribar a personatges com Rodríguez Ibarra, que cerca pactes PP-PSOE, per treure els nacionalistes del Congrés i del Senat, pensant que només ho són els catalans i els bascos. Mentrestant, la lluita contra els significats racionals de les paraules continua sense parar.

Joan Lladonet, pedagog

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris