algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
13°

Més sobre llengua i Estatut

Fa uns dies ens va sorprendre gratament el fet que el PP i el PSIB diguessin que valorarien la possibilitat que conèixer el català fos un deure. Tanmateix ja sospitàvem que això no era més que comèdia i que quedaria en no- res, com el PP ja ha avançat. El problema, a més del menyspreu al qual ja estam avesats, serà la continuïtat d'una paradoxa legal que dubt que sigui jurídicament sostenible. Ho explicaré amb dos exemples que formen part del nostre dia a dia:

En primer lloc, imaginem un ciutadà que amb el dret que li atorga l'Estatut es dirigeix en català a un altre que no té el deure de conèixer-lo. Aleshores pot passar que el primer hagi de renunciar al seu dret -com sol ocórrer-, o, en cas contrari, que li diguin «maleducado» i no sigui factible la comunicació.

El segon cas seria el d'una persona que amb el seu dret s'expressa en català davant un funcionari que no té el deure de conèixer-lo. Qui té raó legal? Tots dos. Qui perdrà i haurà de renunciar a xerrar en la seva llengua, tot i ser un dret i pagar els seus imposts, perquè un treballador del poble, indirectament, no està obligat a fer feina per al poble on treballa?

L'Estatut d'Autonomia té rang de Llei Orgànica, és a dir, que emana del drets fonamentals dels ciutadans establerts a la Constitució que tant ens retreuen els nacionalistes espanyols. Això vol dir que es publica al BOE i que té difusió estatal. Per tant, si no volen conculcar els nostres drets, el coneixement del català ha de ser un deure, i qui véngui a viure i a fer feina a la nostra terra, on serà benvingut, ha de saber que tenim una llengua pròpia, i que l'ha de conèixer.

Toni Tornero. Son Sardina.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris