nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín:

Sobre l'Encontrada felanitxera

Vaig rebre amb íntima gratitud, però amb un cert respecte, la proposta dels confrares de Sant Agustí que em varen confiar la crida de la Setmana Santa. Després de descartar temes (i d'enviar a reciclar molt de paper tudat), vaig optar per endinsar-me per la ruta de la cultura popular i de la història. Sense anar-ho a cercar, vaig topar de morros amb la manipulació. Com diu Raimon: «Ens amaguen la història; diuen que no en tenim: que la nostra és la d'ells!».

No vaig aprofigar-me del pregó per fer un míting destraler. Això no obstant, em sent en el deure de combatre la ignorància que va contaminar (i encara contamina) la polèmica sobre l'Encontrada. El respecte que em mereixen totes les opinions té per límit la manipulació històrica. Vull desemmascarar l'engany i agrair a Mn. Llorenç Lladó per haver resistit els atacs i haver evitat una nova ignomínia per al poble de Felanitx.

Per tal de fer-ho curt, em limitaré a unes fites prou aclaridores: 1-D'aquesta processó hi ha referències ben antigues. Per exemple, a Roma, el papa Sant Gregori el Gran a la «processó de l'Al·leuia» del dia de Pasqua de l'any 604, va sentir unes veus angelicans que cantaven els tres primers versos deRegina Caeli, i hi va afegir el quart i darrer.

2-A Mallorca, hi ha documentació sobre l'Encontrada d'ençà de fa cinc-cents anys. En el nostre àmbit cultural català, les descripcions detallen que, en el moment de la trobada, es cantava eResurrexit, eRegina Caeli o, en algun cas, un inconcret «cant d'Al·leluia». A la Fundació Cosme Bauzà de Felanitx hi ha una consueta de l'any 1759 on es descriu la nostra processó amb el cant deRegina Caeli.

3-Dia 13 de juny de 1715, els grananders del general d'Aspheld, a les ordres de Felip V, varen desembarcar a Cala Llonga. A l'enfrontament que hi va haver a Calonge, sis felanitxers colaren la vida en defensa de Mallorca. De la prepotència dels invasors, com a símbol de conquesta i submissió, servam la penyora d'un canó a la porta del Convent. I per la força de les armes, encara patim els efectes del Decret de Nova Planta contra la llengua, la cultura, les institucions... i la memòria històrica!

4-Carles III fill del genocida Felip V, es va treure de l'escudeller declarar marxa reial l'himne militar dels granaders. Com que, tanmateix, la voluntat de Carles III no va arrelar, cent anys després es va decretar que la marxa acompanyàs la família reial ... i el Santíssim! Tot i el caràcter impositiu, l'ordre no va tenir un efecte general. De fet, a l'Essència de Mallorca (escrita per Andreu Estarellas l'any 1949, en ple franquisme), es descriu com, a la processó de Bunyola, en el moment de l'encontre de les dues imatges s'entona eRegina Caeli, tal com es feia abans a Felanitx i, encara ara, a molts d'indrets de les Balears.

En memòria de les víctimes felanitxeres, la marxa dels granaders hauria de ser declarada non gratta en el nostre poble, talment com a Xàtiva el retrat de Felip V està penjat cap per avall! Voler imposar l'himne dels invasors, la marxa dels qui varen dur el dol a la Vila, és una galtada a tots els creients; perquè la religió i la política no s'han de subordinar, una amb l'altra. Al contrari, la independència de cadascuna ha de ser una exigència. La frase «al Cèsar allò que és del Cèsar» és un clam a la no ingerència. La solució salomònica adoptada enguany, amb l'estrena d'una composició musicaad hoc, sempre serà millor que profanar un acte religiós amb la música forastera dels soldats enemics, perquè imposar, a una manifestació religiosa i popular, una música de desfilada militar (o d'inici de partit de futbol) profana la independència de l'Església i malmena la història de Felanitx!

Bartomeu Mestre i Sureda, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris