algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Un papa per a una societat moderna

Allò que, a través de tots els mitjans de comunicació, s'ha remarcat més de la figura del pontífex difunt és el seu pes específic en el món, el lloc que ocupava com a «líder moral», que és com Bush l'ha qualificat. Hi ha hagut pocs mitjans que hagin estat matiners a fer-ne una valoració crítica, per por de ferir la sensibilitat dels catòlics més propers a la línia doctrinal marcada per Joan Pau II o pel fet de pertànyer, ells mateixos, a les tendències impulsades durant aquest quart de segle des del Vaticà. Però el futur immediat posarà en relleu, no sols la quantitat d'assumptes pendents que ha deixat, sinó els que ha creat a causa dels seus postulats fonamentalistes. Cert que ha estat un papa popular, però aquesta popularitat és molt deutora d'una estratègia mediàtica inèdita fins ara en la història del papat. D'altra banda, aquesta popularitat no sanciona una aprovació global de la seva doctrina en temes com la recerca amb cèl·lules mare, en la qüestió de l'avortament, de les mesures profilàctiques per defensar-se de la sida, del matrimoni homosexual o del paper de la dona en el si de l'Església catòlica -és imperdonablement vergonyós que l'únic impediment d'una persona catòlica per no ser papa sigui la seva condició femenina. És natural que, després d'un quart de segle de regressió, molts de catòlics pretenguin que l'Església reprengui el diàleg i doni mostres de comprensió i de capacitat de rectificació en tots aquests i molts d'altres temes. En el seu estat actual, l'Església catòlica no ofereix un programa suggestiu per a unes generacions joves obertes al missatge evangèlic i compromeses alhora amb una societat de progrés, més lliure i solidària. Sempre és una incògnita la personalitat del futur pontífex, però molts desitjam que sigui un papa a qui no espantin els reptes de la societat moderna i que, en conseqüència, no es tanqui en fortaleses morals inabordables des d'un esperit de llibertat. Obrir-se al món amb un nou esperit no serà una tasca fàcil, ja que el pontificat de Joan Pau II ha enrobustit els sectors més reaccionaris de l'Església. I no serà una tasca fàcil perquè és menester desmuntar, peça a peça, tot un sistema de pensament que s'ha nodrit més del dogma i de l'anatema que no d'una política de mans obertes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris