algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

El correvé

Ens han entretengut les hores amb esperes agòniques i els diaris han pogut preparar els especials tant del sant pare com del pare de la Carolina de Mònaco. I encara resten les noces de la Camil·la. I tothom s'ha adonat de l'article literari per anomenar segons quines peces del gran truc del món. Potser ens manca un discurs de Matas per acabar d'arrodonir la tasca i ens parli des Papa, s'Església, es príncep Rainier i sa Camil·la per adonar-nos de la poca vergonya que es destil·la entre els qui manen. Un infant de quatre anys, que encara no té romana per pesar les paraules que pesen tan poc com un glop d'aire, plora perquè l'assabenten de la mort del papa i el confon amb el pare Noël. Potser seria una bona elecció de futur aquest idíl·lic correvé que cada any diuen que torna carregat de presents per a tothom. Ens estalviaríem funerals i especulacions sobre la teologia de l'alliberament i la teoria de la creu, entre la vocació del martiri i la del martini a l'hora de l'aperitiu del conclave, ara que no hi ha gambes al mercat més que els qui es creuen més espavilats i s'apunten a la coa.

Si algun pic he tret a rotle el plaça morta, que era un enxufat dels senyors que tenia llit a la possessió tradicional mallorquina, la guerra del peix m'ha recordat el rol del correvé en el món dels pescadors tradicionals. Vaig tenir la sort de conèixer n'Andreu Fasol de Santanyí i que em deixàs llegir -m'imagín els motius que encara no estigui publicat- un opuscle de la seva redacció titulat «Història: Santanyí i March». Andreu Amengua «Fasol» conta amb noms que la pesca era la dedicació de devers sis famílies a Santanyí que tiraven els seus palangres a Cabrera. El correvé era el més jove de la tripulació de la barca a vela, que pegava un bot a terra i es posava el cove damunt el cap per anar a despatxar el peix. El correvé anava de la barca a la pedra, buidava de peix, omplia de provisions i tornava del poble a la cala: més d'una desena de quilòmetres a bona marxa. La pedra -pels qui no ho saben- era la peixateria d'un temps, una pedra que sortia plana de la paret d'un edifici públic, igual que hi ha branques de pi que assenyalaven un celler i el vi novell, a l'altura adequada perquè el correvé descarregàs el cove. A Santanyí, la pedra era, poc més o menys, on hi ha la casa de Cultura. La patrona -l'esposa del patró- de bon matí esperava l'arribada del seu correvé amb els calçons arremangats, perquè el peix es passa. Es tractava de vendre la pescada amb celeritat. Allà hi eren totes les patrones amb ganes de vendre. No és estrany que entorn de la pedra es creàs una bona font d'informació i en véngui la fama de xafarderes de les peixateres, que havien de despatxar ràpidament el cove. L'arribada del correvé i el peix del cove s'anunciava a so de corn. Amb la manera de tocar, fins i tot, s'endevinava la patrona. El peix que no es podia vendre -la història d'Andreu Fasol es remunta al Santanyí d'inicis del segle passat, quan cada casa s'aprovisionava de sal als cocós de les cales-, se subhastava. Anaven als cafès i als tallers de sabaters, fusters o ferrers i es rifava el barrisc a una carta. Amb la pesca -pescadors eren els apòstols, cal recordar-ho en aquests moments de renovació- arribà el contraban. Però aquesta és una altra història de viatges, perills i amagatalls. I la figura del correvé esdevé la d'un il·legal.

La il·legalitat, però, no és signe de rebuig social. Sinó més aviat al contrari, com passa ara amb els habitatges de Llucalcari, amb els hotels de Sant Antoni de Portmany o els xalets de s'Obac pobler (encara que no se'n parla, també tenen sentència), per no parlar de la candidatura de la néta de Mussolini. «Tu també trotaràs» ens diu l'eslògan. Com un correvé, hi podríem afegir. O com un papa, encara que es quedàs amb les ganes d'anar a proclamar la bonanova al Kremlin o a la plaça de Tiananmen. «Tu també trotaràs, però l'obra no acabaràs», perquè l'obra es fa amb el que sobra.

I bé? Sabíeu que als del PSM ara els diuen els digitals perquè sempre cerquen la foto apuntant amb el dit a qualque cosa?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris