algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 12°
18°

Virtualitat i sofriment

Imma Tubella escrivia, en un article recent, que els països sobirans utitlitzen l'audiovisual com a eina de cohesió social i nacional, i com a sistema d'influir a l'interior del propi espai de comunicació i fora d'ell. L'audiovisual, diríem, no respon a esquemes territorials sinó a espais simbòlics, penetra arreu i esdevé un self-service aparent en el qual se serveixen productes de qualitat dubtosa, acompanyats d'efectes especials per estimular el component emocional dels consumidors. L'agonia del papa Joan Pau II, entre moltes altres coses, corre també el perill de ser un producte audiovisual més, en aquest cas d'abast universal, de la qual se'n podria estar fent una utilització que voreja la frontera de la immoralitat, de la qual no necessàriament ningú n'és el responsable directe. Mentre molts catòlics compromesos se senten agredits per la vulneració dels espais d'intimitat d'allò que entenen un dels seus símbols, per altra banda hom té la percepció que amb l'agonia de Wojtila s'està representant una litúrgia destinada a alimentar un model de fidelització emocional a una determinada manera d'entendre l'Església catòlica. Esperem que tot plegat no degeneri en un aute sacramental audiovisual amb components ideològics que ens recorden el nacional-catolicisme d'abast universal. Desitjam una mort exemplar, senzilla i humil a Joan Pau II, una mort que dignifiqui i ens ajudi a recuperar valors positius del sentit profund de la vida. Tant de bo, en nom de cap causa, no s'acabi manipulant el ritme lent de l'arribada de la mort per trivialitzar el sofriment, ni per canonitzar en vida aquell que ha estat el primer servidor de l'Església de Jesucrist.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris