algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

La Plataforma (1)

Esquerra Unida de Balears i Els Verds de Mallorca faran aquest mes d'abril la passa decisiva per a la creació de la seva futura Plataforma, encara sense nom. Crearan la Junta Promotora, formada aproximadament per mig centenar de persones d'entre les quals s'elegirà una Secretaria col·legiada que actuarà com a òrgan executiu de la nova formació. A efectes pràctics ja haurà nascut la Plataforma perquè els portaveus -probablement tres: un d'EU, un verd i un independent- assumiran tot d'una presència pública. Seran la veu de la Plataforma. EU i Els Verds s'obscuriran -si bé mantendran el grup parlamentari tal com està- per deixar que progressivament brillin els portaveus de la futura formació. La Convenció que farà néixer oficialment la Plataforma se produirà la pròxima tardor. Fins ara tota aquesta operació, impulsada i liderada per EU, pareixia a moments l'habitual fórmula de distracció que la tradició comunista marcava. Cercar suposats independents -que mai no ho eren en realitat- o organitzacions diverses -de tan pocs membres com reconegut activisme dels seus directius que solien repetir-se en nombroses iniciatives semblants- que pretenien parèixer que el projecte polític comptava amb «gran» suport social i que d'ell naixia. Tanmateix si de quelcom patien tals operacions, i era el motiu del seu fracàs, era de la manca de transversalitat social. Perquè en el fons el partit teledirigia els suposats independents, de tal forma que no res de nou representaven.

L'actual Plataforma d'EU-Verds-Independents corria el risc d'anar en igual direcció. Però hi ha motius per pensar que no serà així. D'entrada la presència de gent, que pareix destinada a tenir un alt grau de protagonisme, completament aliena a la tradició cultural i política comunista, com és el cas dels dirigents verds Miquel Àngel Llauger, Colau Barceló, J.M. Balanzat, ja diferencia la Plataforma d'altres operacions pretèrites. És ver que no és suficient, la presència verda. No seria la primera vegada que un partit tan petit com el verd acaba per diluir-se tant en un projecte així com que el gran a la pràctica el deixa reduït a la simple condició de maquillatge nominal. Però resulta que aquesta vegada allò dels independents, que mai no ho eren en realitat, pareix anar de veres. I amb els verds més independents que tenguin de veres pes, aleshores l'operació comença a prendre ja una substancial credibilitat. A més de perquè a l'actual direcció d'EU -no a tota segurament, i encara manco probablement a tot el partit- hi ha consciència que les velles receptes ideològiques així com les vetustes tàctiques i estratègies del comunisme són cosa del passat que mai no tornarà, i del tot inútils avui en dia. Abona la idea que aquesta vegada l'operació és seriosa el fet que un dels (en vella expressió gastada) «independents de prestigi» que EU reconeix haver fitxat és Nicolau Llaneres, el que fou tinent de batle i regidor de Cultura a la darrera majoria del PSOE a l'Ajuntament de Palma. Llaneres no té res a veure amb la tradició del maquillatge «d'independents» del comunisme. És una persona amb efectiu prestigi entre el món que podríem denominar -sense ànim pejoratiu- de l'elitisme cultural progre. És un fitxatge important. Perquè, a més, representa el desencís d'una part dels antics dirigents -i els seus entorns- del PSOE balear cap a com va el partit socialista ara. No vol dir que Llaneres dugui gran quantitat de vot a la futura Plataforma. Però sí que dóna indubtablement prestigi i credibilitat perquè -sumat al que representen Els Verds- obri molt la transversalitat ideològica, dins de l'esquerra, de l'operació. Per primera vegada, doncs, podria ser vera que el famós tercer espai o esquerra alternativa estigui en disposició d'oferir-se a l'electorat, amb cara i ulls que li donin credibilitat. És a dir, que espantin la bubota que s'està davant de l'habitual crida dels mateixos de sempre. És prest per concloure res. Tanmateix, si la Plataforma va confirmant el caràcter obert que pareix donar-li la presència de Llaneres, si s'hi incorporen d'altres independents coneguts -s'insinua la possibilitat d'un altre fitxatge sonat-, si els ecologistes abans citats hi tenen pes, i EU no intenta canibalitzar-ho tots, doncs l'oferta política que en resultaria ocuparia un espai ideològic prou ample que a priori li donaria la creïble capacitat de recollir suficient vot com per ser present a les institucions el 2007.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris