algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
13°

El misteri Woytila

Quan aquella tardor del 1978 va aparèixer a la plaça de Sant Pere aquell pontífex polonès que venia del fred, a tothom li vengué al cap el clixé de la pel·lícula Les sandàlies del pescador, basada en la novel·la de Morris West. Woytila caigué simpàtic a l'esquerra occidental, perquè recordaven l'arquebisbe ucraïnès de la pel·lícula convertint-se en artífex de la pau mundial i demanant a l'Església catòlica que vengués les seves joies i obres d'art per alimentar la població xinesa. L'esquerra marxista avançava a Occident, sobretot a Itàlia, França, Espanya i Portugal aquell 78. L'eurocomunisme, ideat pel mític secretari general del PCI, Enrico Berlinguer, governava Roma i estava a punt d'arribar al poder a Itàlia. Ialta non si toca, deia la dreta italiana, espantada per la formació d'un govern comunista a Occident. Mentrestant, els sandinistes procubans atacaven Managua i els ianquis de Carter, escaldats per la derrota del Vietnam, no reaccionaven. Moscou havia imposat governs procomunistes a Angola, Zimbabwe, Moçambic, Etiòpia i altres països africans. Woytila arribà al poder l'any en què el marxisme havia arribat al seu màxim grau de poder i influència en tot el planeta des que el 1848 Marx i Engels publicaren el «Manifest Comunista». Diuen que aquell 1978 Leonid Bresnev, secretari general del PCUS, comentà al seu ideòleg, Vladimir Suslov: «Crec que podem guanyar». Però el papa polonès no tenia res de conciliador ni arribà al Vaticà per dur el diàleg entre marxistes i capitalistes. En realitat, Ialta es va tocar, però a l'inrevés. Esclataren les vagues a Polònia i la tensió i la desestabilització arribà a l'Est. Quines foren les forces que feren Woytila papa? El segur és que es desenvolupà l'estratègia politicoreligiosa més hàbil i implacable des dels temps de Constantí el Gran. Quasi un segle i mig de marxisme se n'anà en orris en poc més d'una dècada.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris