algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

El magatzem dels retalls

Altre pic avui em ve de gust compartir amb vostès la intimitat del meu magatzem de retalls dels diaris d'aquests darrers mesos. Ja sé que qualque pic potser abús de la confiança que els tenc manllevada, però què hi podem fer, ja no el canviarem el Biel nostre.

El primer retall que despenj de la xinxeta clavada a la pissarra de suro, és el següent: un acudit de EL ROTO, el geni, de «El Pais» de dia 11-02-05, que figura una granota amb ulls de desconcert amb un braçalet on es pot llegir: "ARCO", la madrilenya exposició, i una llegenda que explica: «Soy un artista encantado y si consigo que me bese un galerista, me convertiré en Warhol». Que sí senyor! Ben cert, senyor! No em fa mal el senyor! Endavant, senyor!, que deia n'Ovidi Montllor mentre el sodomitzaven, cantava ell.

Un altre que desenganx és aquest pic, ni més ni manco, que una esquela mortuòria, mira tu quines cinc-centes. «Rogad a Dios en caridad por el alma de/ Antonio Prados Pertiñez/ (Heladero Parc de la Mar)/ Que falleció el dia 31 de enero de 2005, a la edad de 68 años en Palma...» etcètera. Al «Discreto» del diari «U.H.» també hi escapç una fotografia de l'home al costat del vehicle que li servia per vendre els gelats. «Antonio Prados, el único heladero del Parc de la Mar./ Fallece el heladero Antonio Prados./ De forma repentina, anteayer murió Antonio Prados, el heladero del Parc de la Mar, persona entrañable. Había nacido en Almuñécar, pero hacía más de 50 años vivía en Palma. Aquí se casó con la Jienense Mercedes, con quien tuvo cuatro hijas, Mari Carmen, Merche, Toñi y Lourdes, y un nieto, Sergio.» I tot d'una he recordat que el tenia vist, la seva presència alta i magre, la mirada bondadosa... Una mica tard, però em compleix fer arribar el meu condol a la seva família. I recordar ara i aquí allò d'aquell altre xarnego assenyalat, en Francisco Candel, quan deia que quan un home es mor, també definitivament es romp un paisatge... El del seu cantonet darrere l'edifici de duanes, mai ja podrà tornar a ser el mateix. Semblava un bon home. Recordem-lo.

Per últim, bé, per últim per avui volia dir, he recuperat una pàgina del «D.M.» al meu parèixer ben interessant. És de dia 29-01-05, i en lletres de motllo diu que va de: «Cerca de 40 baleares murieron en el campo de concentración de Mauthausen». De l'observació detallada de la llista d'internats al camp d'extermini, s'hi poden extreure deduccions ben interessants pel que signa aquí baix. Totalitzen 39 víctimes de la barbàrie totalitària. Quasi la meitat són de Menorca, i són clarament els que ho donaren a les cames quan passà la desfeta dels republicans de l'illa davant l'empenta de les tropes rebels d'aquell General gallec baixet i amb veu aflautada, però de fets com bramuls de bèstia. S'hi poden trobar també a la llista macabra fins a onze formenterers i tres eivissencs, xifra que em sembla astronòmica percentualment amb la població de les dues illes menors. Deu tenir una explicació que desconec ara mateix, però que els meus amics historiadors ben segur que em desvetllaran a volta de correu, com aquell que diu. Us tendré al corrent. La resta, devers una dotzena, es reparteixen entre Palma, Sóller, Algaida, Mancor, Campos i SINEU! Hi he descobert un sineuer! Consta que morí dia 3 d'agost del 1941 a Mauthausen i li deien Joan Gelabert Miquel, dos llinatges ben abundants a la meva vila, sobretot els Gelaberts. Després d'una primera pentinada investigadora, he pogut saber que als registres de l'ajuntament hi consta un home amb aquest nom i dos llinatges, nascut el 10-11-1895, fill de Bartomeu i Margalida. Per edat podria ser el nostre heroi. Grataré fins a saber-ho. I vostès també que ho sabran, clar que sí.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris