algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Allegro sostenuto

El concert fou esplèndid. La gent acudí massivament a l'Auditòrium per donar suport a una causa justa (una més): la defensa de l'espai de la Real. L'obstinació del PP, amb un Govern amb seriosos problemes financers, en fer l'hospital en una opció molt més costosa que els terrenys de la Real, no encaixa amb cap mena de racionalitat. Interessos boirosos s'amaguen darrera d'aquesta insòlita decisió, presa tot just un mes abans de les passades eleccions autonòmiques, capgirant per complet el pla de treball que el mateix INSALUD, abans de les transferències sanitàries i dominat pel PP, havia acordat. L'especulació territorial, de bell nou.

L'atmosfera de l'Auditòrium fou de reivindicació, de solidaritat; però també d'enuig front els destructors del territori. Vaig pensar, i ho vaig comentar amb Rosa Bueno, que érem, allà mateix, un caramull de gent que sempre ens havíem trobat en afers consemblants, des de feia més de vint anys, i amb un objectiu clar: la defensa de la nostra cultura i del nostre patrimoni. Els artistes i poetes que hi actuaren feren un acte inequívoc d'entrega envers aquesta finalitat que persegueix la preservació de l'entorn per ara i per les generacions futures. Amb més arrugues i cabells blancs, nosaltres hem canviat. Però què poc ho ha fet la dreta! El capolament de l'illa és un fet que s'està consagrant de forma descomunal en aquests darrers mesos, amb pretensions encara de majors voracitats en futurs propers, si el PP s'en surt amb el seu disseny urbanístic. És més del mateix, amb respostes que han de ser inequívoques: si la Dragonera fou joiosament per als dragons, la Real ha de ser per als realins. Que vol dir que és per a tothom.

De res ha servit recordar i argumentar que és possible fer un nou hospital (i ho dic clar: un nou hospital) en el mateix solar que l'actual Son Dureta. De res ha servit assenyalar i mostrar amb documentació que existeix un projecte molt més econòmic i solvent que el que es vol impulsar ara, des de les esferes explícites i amagades dels conservadors balears. Es vol tirar d'excavadora en terrenys nous, encara vius i rurals, que voregen una vida que té la seva expressió secular en el Monestir de la Real. Sords i cecs, aquests pròcers de la dreta ens porten a la més estricta de les insostenibilitats. Hauríem de tenir clar que aquesta lluita ofereix alternatives. I que la preservació de la Real esdevé, a hores d'ara, una gran icona de protesta front a la destrucció territorial a les Balears. La Real és, ja, un símbol -com ho fou Mondragó, Dragonera o Es Trenc- de la resistència d'un poble a ser anihilat en les seves arrels més pregones. Així ho hem d'entendre aquells que pensam en el progrés humà i civilitzador, front els que tot just tenen la vista posada en la pell del nas. I en el talonari.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris