bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Mallorca exporta científics

La revista Nature del dia 3 de Febrer publica un article sota el títoNutrient control of glucose homeostasis through a complex of PGC-1alpha and SIRT1 on el darrer i principal firmant és el mallorquí Pere Puigserver. Aquest jove científic nascut l'any 1965 realitzà els estudis de bioquímica, llicenciatura i doctorat a la Universitat de les Illes Balears, desprès amplia estudis d'investigació a Estocolm i Harvard, rencuncia a tormar a Espanya malgrat tenia un oferiment del Parc Científic de Barcelona i actualment dirigeix les seves investigacions a Facultat de Medicina de la la molt prestigiosa Universitat John Hopkins de Baltimore. El diari La Vanguardia li dedica dia 4 de febrer mitja plana, cosa que ens facilitata comprende la trascendència del fet.

Sempre he pensat que és molt difícil divulgar la ciència i més encara parlar dels investigadors. És millor deixar fluir el temps, que tot seguesqui els patrons de la ciència i quan arriben paràmetres vàlids (com ho són la publicació a Science, Nature o revistes similars) és quan es pot parlar-ne. Com ara és el cas. Aquesta investigació és un producte derivat de la llarga dedicació als estudis d'alimentació del Departament de Bioquímica de la UIB on Puigserver va fer la tesi (encara el record caminant tímidament perls passadissos del Mateu Orfila), investigació que ara relaciona amb el control de l'insulina i l'envelliment, amb una proteïna «la sirtuina» present a mamífers i llevats.

No és aquest l'únic cas que record de científic mallorquí que té que emigrar per trobar una feina digna de la seva preparació. El Dr. Riego, de Química Orgànica, fa anys que partí cap a Italia , la Dra. A. M. Calafat és numerària del Center of Disease Control a Atlanta , recentment s'ha incorporat a la Universitat de Cambridge el Dr. Antoni Llinàs i d'altres que realitzen al tesi doctoral com Marta Morell a Dortmund o diversos post-doctorats . Tambè hi ha científics mallorquins a diverses universitats espanyoles o centres de investigació desprès de fer el doctorat a la UIB com és el cas del Dr. Pau Ballester al Centre de Investigació que la Generalitat té a Tarragona o el Dr. Simonet que guanyà per oposició la plaça de Prof. Tit. De Química Analítica a la Universitat de Girona.

És un fet que comença a destacar i que difícilment es corregirà. És clar que és més fàcil, hi ha millors condicions de tota mena, fer una carrera científica a l'estranger que no pas a l' Estat Espanyol malgrat tots els esforços que es fan. Però especialment la societat americana sap fomentar i treure'n profit de la investigació. La pròpia revista Nature comentava fa molt poc la impossibilitat de desenvolupar una carrera científica normal a Espanya, som per tant un exemple internacional de desconsideració front al talent. Sembla que la gent que té beques Cajal tindrà finalment una sortida digna, però molts d'ells i elles (tots excel·lents en el seu camp) tenen quasi quaranta anys i no disfruten de cap tipus d'estabilitat. I altres, afeblits per la dificultat , desprès de fer fins i tot post-doctorats a l 'estrangers.viuen donant classes a un Institut, cosa que afavoreix el seu alumnat sense cap dubte, o fent diverses feines impròpies de la seva preparació. Però la pregunta és: cal pagar un preu tan alt per una vocació reeixida?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris