algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Canviam de regles però no de joc

A la fi hem vist el sol aquests dies i fins i tot hem pogut passejar per la platja oblidant-nos d'aquest fred hivern. Tal vegada sigui que la calentor d'aquesta estrella tan estimada ens arriba directament al cor el motiu de certes declaracions a l'àmbit de la vida política. I és que escoltar Zaplana preocupat per la visita del President a països on segons ell no es respecten els drets humans i, curiosament, estan governats per partits esquerrans pot arribar a commoure una pedra. Després d'una observació així torn tenir esperança en l'ésser polític com una part més del comú i humà que formam la resta de mortals. Ara que l'exportàveu del Govern ha entès que amb les visites, aferrades i fotografies d'estimació amb personatges indesitjables que governen països on el segrest i la tortura està a l'ordre del dia -per no parlar de la pena de mort practicada majoritàriament entre els sectors marginals de la població- et pot provocar el foc etern i la pèrdua d'eleccions, em quedo més tranquil·la.

Tan tranquil·la estic que fins i tot la política internacional i nacional de Zapatero em deixa indiferent perquè confio en aquesta justícia còsmica -la terrenal ja fa temps que ha deixat d'existir- en què s'acaben cobrant els errors. Un d'ells és l'alineació amb les tesis Aznaristes en el País Basc. Una alineació que per altra banda no es produeix ara ni, com a conseqüència d'això, no hauria de sorprendre ningú. Al cap i a la fi, que més dóna si ens ho diuen amb la veu irritant de l'exllogater de Moncloa o amb el somriure agradable de l'actual, la prepotència no és la mateixa?

Això passa per confiar, i creure, en la bondat de certs partits centralistes. Sí, aquells que enlairen la Constitució com si es tractés d'un llibre Sagrat. Què més dóna la rosa que la gavina, els matisos que molts hi veuen a la resta de l'Estat s'esborren en una terra marcada per la confrontació permanent i el ressentiment. La cita d'abril obre les ferides i fa que cada bàndol -aquesta és la paraula clau- mostri les cartes, les mateixes que ja varen mostrar al Congrés dels Diputats quan es discutí el Pla Ibarretxe. Ara qui tendrà la paraula serà el poble i això a l'home polític de qui parlàvem abans fa molta por, tanta que a la mínima canvia les regles del joc, segons li convengui.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris