muy nuboso
  • Màx: 12°
  • Mín:
11°

«Apagades informatives»

Era estiu i Felipe González, que aleshores feia poc que s'havia estrenat al front del Govern espanyol, havia tingut la pensada d'utilitzar per a les seves vacances presidencials aquell vaixell -patrimoni nacional- en el quael Caudillo tantes vegades havia protagonitzat històriques pescades de tonyina, l' Azor. Ni per ètica ni per estètica es podia tolerar aquell usdefruit. El rebombori va ser d'aquells que encara es recorden per baixamar i la cosa no va anar a més perquè em sembla que el líder del PSOE va optar per deixar-ho córrer i anar-se'n a Doñana o per allà. És el cas que hi va haver un ciutadà -em sembla recordar que era un funcionari- que, emparant-se en el principi constitucional de la igualtat entre els espanyols, va exigir dia i hora per gaudir d'aquell bé patrimonial de la nació. N'hi ha que tenen coratge. Les hemeroteques no diuen, tanmateix, si van accedir a aquella petició tan raonable i si va poder sortir a la mar amb l'Azor d'infausta memòria. A veure si «el nostre» iot tenia una «hipoteca de uso y disfrute» que l'invalidava per a les seves funcions en temps formalment democràtics! Esbrinar tot aquelbusilis és ara gairebé impossible perquè tot d'una el tema va patir una rigorosa «apagada informativa» i regnà el silenci.

Només deu anys abans d'aquells fets diuen que la Diputación Provincial de Baleares hauria volgut navegar per la mar ampla, i és un fet objectiu que el 17 de febrer de 1973 J. Planas Sanmartí publicàs el text següent, que en recollia el rumor: «... En la Diputación se sigue con la idea de adquirir -con cargo a la corporación, naturalmente- un yate con el que ofrecer paseos marítimos o partidas de pesca a invitados de honor». Perseguint aquesta idea gloriosa, conspicus representants de la corporació havien estat vists passejant pel Saló Nàutic a la recerca de l'embarcació més convenient per a les finalitats expressades. El periodista afegia: «Si se me permite practicar algo que parece demagogia, pero que no lo es, diré que, en mi modesta opinión, mientras la infraestructura siga como sigue, lo del yate se me antoja un lujo asiático innecesario». Fimalment, el propòsit d'algun cervellet institucional d'aquell temps crec que no devia prosperar.

Ves per on, com són les coses! Anys després, en plena democràcia i ben dotades les Illes Balears d'infraestructures nàutiques (que no han cessat d'augmentar en previsió de necessitats insaciables), doncs vet aquí que un grup d'empresaris va creure que havien de regalar un iot al rei Joan Carles I, reclam turístic més valuós per a Mallorca que Michael Douglas i Claudia Schiffer junts, i tal dit tal fet: la idea empresarial va rebre un ampli suport econòmic del Govern de les Illes Balears en forma de subvenció als ideòlegs de la causa i així va néixer el Fortuna III, el cost total del qual crec que tampoc no se sap amb certesa absoluta, però que devia superar els 7 mil milions de pessetes.

Jesús Cacho -no historiador ans periodista- relata que amb motiu de l'estada del matrimoni Clinton a Palma, els reis d'Espanya van convidar-los a passejar per la badia, amb tan mala fortuna que el Fortuna va tenir pana. Davant un grup d'empresaris illencs de molta anomenada el monarca es va queixar: «parece mentira, yo que soy el que traigo el turismo aquí, toda mi familia viene en agosto desde hace no sé cuánto tiempo y consentís que dé el espectáculo ante el presidente de Estados Unidos con un barco que es una antigualla, que tiene más años que la tarara y se estropea cada dos por tres...» Aviat va formar-se una "curiosa fundació" per fer realitat la petició d'un dia de reis...

El nou Fortuna és Patrimoni Nacional. Si diu ver la revista alemanya Boote Exklusive (2/2001), que va cobrir l'esdeveniment del seu viatge inaugural, en aquell moment era el iot més ràpid del món. Amb parets ignífobes de làmines de fibra de vidre i blindades, allà on calia metall s'hi va posar titani; en lloc d'estores perses, sòls coberts de tatamis asiàtics..., tot per alleugerir aquest vaixell, que desplaça, sense comptar el pes dels tripulants, 128 tones. Tres turbines de gas Rolls Royce mouen damunt la mar 41'5 metres d'eslora a uns increïbles 65 nusos (125 Kms/h), una velocitat que només poden assolir damunt l'aigua embarcacions de competició Fórmula 1.I per tal que la factura reial no assolesqui xifres astronòmiques, el Fortuna III es pot accionar alternativament amb dos motors diesel MAN. Magnífic. Ignor, en fi, què suposa per a l'erari públic el manteniment i reial fruïment del iot, i és que sobre els temes que afecten la Casa Reial hi sol haver una «apagada informativa» permanent, de manera que no ens puguem fer prou idea ni tenir una opinió més formada sobre les despeses tangibles d'aquest valor intangible que alguns diuen que és la monarquia. Aquesta pantalla refractària a la informació hauria de resultar avui com a estranya, perquè hem de suposar que no som al 1973, quan els diaris tan just es feien eco de rumors i una fèrria censura no permetia destriar el bo de la clovella. Però segurament algú es preguntarà a qui poden interessar aquestes històries? Doncs, a mi mateix, que pens que d'aquestes històries ens ve la nostra història.

Quan damunt un tema que ha estat d'actualitat durant un temps cau el silenci -generalment imposat-, se'n diu, doncs, que hi ha hagut una «apagada informativa». D'apagades d'aquest tipus, com hem pogut comprovar, el món «informatiu» n'és ple. És clar, la memòria humana té moltes limitacions i si no hi ha qui recordi les coses, prest aquestes cauen dins el pou de l'oblit. Que les massacres de tutsis i hutus van continuar després que els mitjans del primer món donassin per tancat el tema és un fet. Que la tortura a Espanya es continuava practicant fa un parell d'anys sense anar més enfora, no és cap hipèrbole (veure l'Informe d'Amnistia Internacional). Manuel Trallero interpel·lava així els seus lectors diumenge passat (La Vanguardia,27/3): -No me negarán ustedes que tiene su cosa que en la ciudad del Fòrum, de la multiculturalidad, la diversidad y la supuesta tolerancia, su policía municipal, la Guardia Urbana de Barcelona, la mandada por el tripartito de izquierdas, por el señor Clos, sea el cuerpo policial del que según SOS Racisme se han recibido este año pasado más denuncias por discriminación racia.

I sobre el que passa de veritat al País Basc a les portes d'una campanya electoral presumptament democràtica, tal vegada seria bo aplicar allò que Hugo Assman deia a propòsit de la teologia de l'alliberament, o sigui: que el problema no és l'anunci de la fe, sinó en quin tipus de societat poden sorgir les preguntes que duen veritablement a ella. Que les «apagades», que ens deixaven informativament a les fosques, dels temps deMinisterio de Información y Turismo no són històries passades és una evidència. Demanin-ho, si més no, als qui feien el diari Egunkaria.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris