nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
13°

Torna el Pacte cultural

En Sebastià Bennàssar, responsable d'informació cultural del millor diari en català de les Balears, es preguntava ahir si havíem perdut el seny. Adduïa, a favor d'aquesta hipòtesi, alguns fets, entre ells la subvenció, per part d'Ibatur, del I Certamen de Tunes Ciutat de Mallorca. L'evento és possible gràcies a la suma dels «esforços» d'aquesta entitat, del Consell de Mallorca i de l'Ajuntament de Palma. Es tracta d'una actuació dins l'àmbit d'allò pintoresc -no faceu cas de les males llengües, que ho qualifiquen de grotesc-, sens dubte amb la finalitat d'aspergir una alegria sana per tota la ciutat. Si ho he designat com evento, és perquè aquest mot actua de paraigües per a l'organització de les capdefavades més solemnes, sempre amb l'esperança que els mitjans de comunicació les difonguin com a expressions de glamour, susceptibles de generar imatge a benefici de persones, corporacions o països. Això és una indústria que dóna feina a no sé quantes persones, però a algunes d'elles literalment els omple les butxaques de manats d'euros. Mai no havia estat tan ben pagada la llana del clatell. Ara, l'evento de les tunes té mala peça al teler, si es vol presentar amb glamour. Ja no se'n fan ni pel.lícules dolentes, ni surten a les sèries de televisió. Quan es passegen de terrassa en terrassa, provoquen, sobretot, cares de disgust entre la parròquia. Ho lamentam per ells, pels tunos, però tots ens estimaríem més donar-los un euro i estalviar-nos els seus gitarrons i la seva fada alegria. Aquests d'Ibatur no hi ha qui els entengui. Tant els és summergir-se en històries fortes, intenses, per Moscú, com summergir-nos en aquesta beneitura. Ara, tot això no pot ser així d'innocent i de cutre. Hi toca haver alguna cosa més, i, coneixent com coneixem tot el personal implicat en l'operació -responsables d'Ibatur, del Consell de Mallorca i de l'Ajuntament de Palma-, ens inclinam a interpretar-ho com un senyal de represa del -antany- famós Pacte cultural. El Pacte cultural va ser una mena de somni que es va fossilitzar per manca de fluïd. Per ventura no havia arribat el moment de fer-lo caminar. Per ventura es va rompre una cama en donar unes primeres passes de provatura. Però, coneixent-los com els coneixem, sabem que mai no haurien pogut renunciar a una eina per a la suma d'esforços, recursos econòmics i humans i, sobretot, capacitats intel.lectuals -per aquí, grata-hi-, com és el Pacte cultural. Tot era qüestió de temps. No va ser possible arran de l'exposició de Lladró, però no han deixat escapar aquesta nova oportunitat. La tuna representa, més que qualsevol altra cosa, tot el que estimen i entenen, en la tuna hi cristal.lizen els efluvis dels aromes d'allò que entenen com a cultura més genuïna del país. A tots els que patrocinen l'evento, ens els podem imaginar perfectament vestits de bubotes amb cintes, voleiant guitarres i tamborinos, cantant-nos peces meravelloses. Imaginau-vos-los: eh, que se vos posa carn de gallina? A mi, també.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris