algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Odi

Potser us semblarà una ximpleria amb pretensions, però rere aquesta aparença hi ha un humil intent de reflexió: no he estat educat per a l'odi. Ni em referesc a l'escola ni és implicatiu d'una incapacitat per a odiar. La qüestió és que em costa odiar i si intuesc que no és cap ximpleria és perquè desconec quanta gent és capaç d'aquesta afirmació sobre si mateix després d'autoanalitzar-se en profunditat. I cada vegada estic més convençut que un dels factors que hi han contribuït és un progressiu allunyament de l'Església -individual i educatiu- iniciat en una edat molt tendre. Escoltar de tant en tant una emissora de ràdio molt lligada a la Conferència Episcopal Espanyola manté viva i enforteix aquesta relació causa-efecte. Això que algú ha batejat amb lucidesa com a «copeïna» té uns efectes clarament nocius per a la societat i fa molt vigent una coneguda màxima marxista (al pare de l'aïllament científic d'aquest inhibidor de la intel·ligència humana alhora que potenciador de l'odi li haurien d'atorgar el Nobel de Medicina). Paraules com les del bisbe castrense argentí, Antonio Baseotto, que en un carta dirigida al ministre de Salut del seu país l'adverteix que «los que escandalizan a los pequeños merecen que les cuelguen una rueda de molino al cuello y los tiren al mar», en resposta a la campanya de lluita contra la sida (amb repartiment de preservatius inclòs) impulsada pel govern de Néstor Kirchner, també reforcen molt la relació entre odi i religió. Quan viatgin vostès a altres països més evolucionats (democràticament, cívicament, científicament...) no menystinguin mai el paper de l'Església en la seva història i observin amb atenció què passa a partir del moment en què aquesta deixa de ser un fre i se centra només en la seva funció de motor.

joanmariUhotmail.com

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris