Qualificar com a luxe, vendre com a superluxe i pagar imposts com si fossin habitatges corrents. Aquest és el negoci d'almanco part dels voltants de la Ciudad del Golf. Aparença mediterrània, casetes chic, despeses de producció limitades, inversió moderada i el metre quadrat construït a preu de canari jove. És una jugada de toreros de les finances. L'ambient exclusiu fa la pilotada. Un ambient cada cop més extens i massificat, amb una gentada de coll alt vivint o estiuejant a una zona comprimida. Però és igual. El client n'ha pagat una milionada. I la gent, sobretot si són estrangers o peninsulars amb pretensions, es creuen el que paguen. La Ciudad del Golf i els seus llindars són una immensa gallina dels ous daurats. Tot ben pintat i aparent, però amb la clovella buida. El problema d'aquestes virgueries és Hisenda. Però per arrodonir la pilotada no hi ha com un bon minué d'enginyeria financera i d'endur-se'n parcel·les a Euskadi, donar-les d'alta per devers la ria del Bidasoa, especular amb la terra mallorquina i ficar-se dins la butxaca els doblers de les plusvàlues. Tanmateix, finis coronat opus. I després tenir la suficient manya, o barra, o poder perquè els encarregats de defensar la Llei quedin in albis. I ja tenim Santa Ponça capolada. Aquesta és la Mallorca que espera als nostres fills.