nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

Els txetxens i el terror stalinista

Ara fa seixanta anys s'enfonsava la dictadura més sanguinària de la història de la humanitat, el Tercer Reich Alemany (1933-1945). Tanmateix, la commemoració de l'horror nazi, exemplificat en els camps d'extermini on moriren milions de persones, no ens ha de fer oblidar l'altra brutal dictadura coetània: la de Josef Stalin a l'URSS.

Aquest dictador comunista va provocar la mort de centenars de milers de ciutadans soviètics i, només a l'Exèrcit, va fer matar 40.000 oficials durant les grans purgues dels anys 1936-1939. L'espantós univers del Gulag, la xarxa de camps de concentració creada oficialment el 1930 on eren internats els dissidents polítics, també va ocasionar increïbles patiments i la mort de milions de persones, ja que només el 1942 hi perderen la vida 250.000 detinguts.

Però sens dubte el crim estalinista que més repercuteix en l'actualitat és la deportació del poble txetxè. El 23 de febrer de 1944, ara fa 61 anys, 100.000 soldats i 19.000 policies de l'NKVD (precedent de la sinistra KGB) agafaren a traïcio la població txetxena i l'acaramullaren dins vagons de tren habitualment reservats al bestiar. Aquestes tropes s'havien instal·lat sense problemes a Txetxènia amb l'excusa de realitzar maniobres i perseguir els bandolers, ja que el front de guerra aleshores ja se situava molt lluny a l'oest. Els soviètics afusellaren tots els que s'oposaren a la deportació així com les persones invàlides. En el poble de Khaïbakh, centenars d'homes, dones i nins moriren cremats vius en una granja on s'havien refugiat. Prop de mig milió de txetxens i d'ingúixos foren deportats en condicions penoses a les estepes gelades del Kazakhstan, a l'Àsia central. Sembla que un terç d'aquests immigrants forçosos moriren durant el trasllat. Cap diari soviètic ni europeu no se'n va fer ressò. El 1946, l'URSS fins i tot va dissoldre la regió autònoma txetxeno-ingúixa. Fins al 1957, quatre anys després de la mort de Stalin, els txetxens no pogueren tornar al seu país i no es restaurà la seva autonomia. Lògicament, quan es dissolgué l'URSS, el Congrés Nacional Txetxè proclamà la independència i en la guerra del 1994-96 els russos foren rebutjats. Tanmateix, el 1999 esclatà una segona guerra que encara perdura actualment. Tropes russes han aconseguit ocupar bona part de Txetxènia però la resistència continua. El passat 22 de febrer, aniversari de la seva deportació, els guerrillers txetxens mataren 9 soldats russos. El cap de les forces d'ocupació russes, Serguei Sourovikine prometé aleshores «liquidar tres combatents (txetxens) per cada un dels nou soldats russos» i encara afegí, «és la nostra manera de passar comptes». La mòmia de Stalin es degué alegrar de veure que els seus mètodes continuen vigents mentre Brussel·les i Washington miren cap a un altra banda.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris