lluvia ligera
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
12°

L'Església i la por a la llibertat

Rafel Sanús i Abad, bisbe valencià dimissionari, ha denunciat aquests dies, amb una claredat i una contundència envejables, que una característica negativa de l'Església actual és la por a la llibertat. La seva anàlisi, narrada en una conferència sobre l'Església en un estat confessional (14 febrer de 2005), il·lumina d'una forma clara allò que hauria de ser el model de comportament cívic dels creients, sense apriorismes, ni privilegis. D'una forma nítida i directa, denuncia l'actitud d'alguns bisbes que parlen amb arrogància, seguretat i amb un estil autoritari, produeixen al·lèrgia a aquells que els llegeixen o escolten. Al·lèrgia i aversió no només als no creients, sinó, sobretot, als creients sensibles i compromesos. Sanús es desmarca clarament del perfil de la majoria actual de la Conferència episcopal espanyola i, entrelínies, també dels seus «germans» els bisbes valencians, promotors de la cultura neoreligiosa, tot advertint que si l'Església no s'obre al diàleg amb la societat podria convertir-se en una secta. Testimonis com aquest ens ajuden a recuperar una tradició eclesial recent que, com a conseqüència del retorn a antics discursos antimoderns, podrien desaparèixer de la història religiosa actual. Monsenyor Sanús té la legitimitat i la força suficient, malgrat tots els intents d'arraconar-lo, per esser, avui, una de les escasses veus que proclamen sense complexos la seva fidelitat a la teologia del Concili, i la seva lleialtat a tots aquells que, com el cardenal Tarancón, ajudaren a posar el rellotge de l'Església a hora. Malhauradament, entre les veus més lúcides hi sovintegen només aquells que, per lleialtat a la seva consciència, han hagut de dimitir.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris