algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:

El sorprenent dia a dia

És ben notable que avui, ja a la tardor de la vida, conservi aquella permeabilitat a les petites coses que succeeixen dia a dia, que m'encurioseixin, em sorprenguin, fins i tot m'atribolin qualque pic i em meravellin, com veuran vostès a mesura que aquest totxo vagi prenent forma. Saber pensar així mateix que la curiositat no és cap afegitó negatiu en la personalitat d'un ésser humà, que jo sàpiga, ans al contrari, potser. Que íntimament pugui tenir conseqüències més o menys desitjables pel magatzem de la meva personal, irredent malenconia, ja és un altre cantet. Aquesta petita introducció en olivetes supòs que era innecessària almanco pels meus comptats però constatats amics-lectors, però un sempre té l'esperança de fer-ne de nous, així mateix. D'aquí l'aclariment.

Fa uns dies vaig anar a la UIB, concretament a l'edifici Guillem Cifre a fer-hi una feina puntual, i ja sigui perquè el dia era molt fred, o perquè tal vegada la meva pròstata comença a tenir vocació emprenyatívola, o per les dues coses a la vegada, anem a saber, vaig tenir necessitat d'utilitzar els serveis higiènics. Hi vaig anar i ben bé. Les tasses dels urinaris estaven a l'altura de les persones, cosa infreqüent aquests darrers temps, que sembla que per tot s'han posat d'acord en col·locar-les exactament cinc centímetres més amunt de la meva mida, i la ventresca ja no està per donar segons quines calabrines ni cap heroïcitat per senyal. I orinar de puntetes tampoc és positura gaire digna, eh? En tot i amb això em vaig fixar amb una màquina que estava penjada a la paret i de seguida em vaig adonar del que es tractava: era una expenedora de preservatius de la distribuïdora «Balear Fresh», 3 X 3E, i ni em vaig estranyar ni deixar de fer-ho: trob que està molt bé que es faciliti al jovent l'estri que s'ha demostrat més eficient en la lluita contra les malalties de transmissió sexual. Per llecs, ignorants i indefensos, ja bastàrem nosaltres, la nostra generació, que aleshores no hi havia la SIDA, és veritat, però alerta, que malalties «de torero», que en deia el sineuer metge «Carol», don Rafel, al cel sia, també n'existien un bon cabàs. Començant per la gonorrea i acabant per la sífilis. I qui no ha tengut mai lladelles no sap què és passar gust de gratar, diuen. Molta sort hi va haver, amb molt de cassos, creieu-me, perquè no crec jo que l'Àngel de la Guarda s'atrevís a exercir, en aquestes particulars circumstàncies. Després de l'avís: «Importe exacto. No devuelve cambio», allò que vaig notar a faltar a la màquina en qüestió varen ser unes mancances concretes quant a la informació d'unes particularitats que publiciten a una ferratina ad hoc: hi ha condoms de dos tipus, a saber: de «Tutti Frutti» i uns altres que posa: «Más Cómodos». Els de «Tutti Frutti», res, amollar bolla, un ja s'imagina de què va el negoci, però amb el que no hi ha hagut manera d'entrellucar la cosa ha estat amb els «Más cómodos». No explica res. No ho diu per enlloc. Què ha de tenir un preservatiu per resultar més còmode? Un lubricant especial? Una textura més adaptable a qualsevol mida? Un altre invent encara desconegut per aquest humil servidor de vostès, si no manen moltes feines? Ho hauria d'especificar, que aquestes coses, com més clares d'entrada, millor, no és vera? Quan ja partia cap a ca nostra, vaig veure un aparcament just al costat de l'anomenat Ramon Llull, hi vaig deixar un moment el cotxe, entrar a l'edifici i directe als serveis. I sí, efectivament, també hi havia una altra maquineta d'aquestes en perfecte estat de revista. De partida per allò que vol ser una carretera, però en realitat és una infàmia, una flastomia vial, vaig pensar que, pardaleria a part, potser estem d'enhorabona, tots plegats. Una joventut més sana sempre és una dosi d'esperança.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris