lluvia ligera
  • Màx: 12°
  • Mín: 10°
12°

Ignorància i demagògia

El responsable de l'àrea de finances del Consell Insular de Mallorca, senyor Miquel Àngel Flaquer, ha donat un bon consell al Govern Matas. Llàstima que no hagi trobat les paraules encertades, perquè dir que «si hom vol aconseguir finançament de Madrid hi ha d'anar amb un tarannà humil i dialogant» sona molt a servilisme, i tampoc no és això. Per demanar doblers se necessita una actitud dialogant, però només es pot assolir l'objectiu des del respecte mutu entre qui demana i qui ha de donar, i per això s'ha d'evitar tant la humilitat com la prepotència. Sobretot és necessari tenir raó i poder-la documentar amb dades i xifres i deixar-se anar de paraules buides i grandiloqüents que de cap manera no poden impressionar un interlocutor que ja està curat d'espants. La senyora Estaràs hauria de saber (de fet, estic segur que ho sap perfectament!) que la impossibilitat d'arribar a acords amb Madrid no es deu a què el Govern d'aquí sigui del PP, sinó a l'intent absurd, per no dir estúpid, de fer combregar Madrid amb rodes de molí. Això es pot intentar amb els ciutadans illencs, fent la demagògia de dir que Balears és la tercera Comunitat Autònoma amb manco pressupost, sense afegir que la primera i la segona deuen esser La Rioja i Cantàbria, que tenen gairebé idèntica extensió que Balears, però només 260.000 i 525.000 habitants respectivament. Pitjor encara és dir que Balears té 2.968 milions d'euros de pressupost i en canvi Canàries en té 5.421 milions, sense afegir que les Balears són quatre illes i Canàries són set, i nosaltres tenim devers 900.000 habitants i Canàries un milió i mig. O queixar-se que el pressupost d'educació a Balears és inferior (amb molt pocs milions d'euros, per altra banda) que el d'Extremadura sense afegir que Extremadura té 1.100.000 habitants i una extensió de 41.600 quilòmetres quadrats, és a dir, vuit vegades més que les nostres illes, i per tant moltíssims més pobles i poblets, tots els quals necessiten una escola i un mestre. Aquest victimisme en base a comparacions esbiaixades només fa que l'interlocutor ens perdi el respecte. I si després la Consellera Mabel Cabrer, i en menor mesura el Conseller Jaume Font, insisteixen en la seva prepotència, arribant moltes vegades fins a l'insult, no sé a qui pot sorprendre que Madrid es tanqui a la banda. Potser es podria dir que són joves i no tenen experiència de govern i els manca mà esquerra, però no crec que costi tant aprendre que el diàleg entre Governs no es fa despotricant damunt els diaris. Conten que la primera entrevista entre els Presidents Suárez i Tarradellas va esser molt dura, i que els col·laboradors del President Suárez estaven molt preocupats pel que diria Tarradellas als periodistes que l'esperaven a la sortida de la reunió. Però Tarradellas va dir que tot havia anat molt bé, que s'havien posat de manifest algunes diferències, però que tot s'arreglaria. I això va suavitzar la situació i va permetre que les entrevistes ulteriors anassin com una seda i tot acabàs bé. Jo, francament, estic segur que al senyor Matas, que tant aprengué fent de Ministre a Madrid, no li varen passar per alt aquestes coses tan elementals. Per tant, a part de saber qui comanda a can Ribot (perquè hi ha Consellers, com el de Treball, que tenen tot un altre estil per tractar amb Madrid), la pregunta que es planteja és si vol resoldre els problemes de Balears, o s'estima més aprofitar la ignorància dels ciutadans per fer demagògia pensant que això li donarà més rèdits electorals. En qualsevol cas, qui hi surt perdent és el ciutadà. I tard o d'hora en passarà factura.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris