algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

La democràcia doiuda

Recentment s'han culminat les tasques de restauració d'un dels lleons que sostenen la font del pati dels Lleons, de l'Alhambra de Granada. Ara, un darrere l'altre, es beneficiaran -?- d'aquesta iniciativa els seus companys. Mentre, els visitants d'aquest conjunt arquitectònic, veritablement tocat per la gràcia, podran decidir, amb el seu vot, si en el futur els lleons han de continuar en la magnífica intempèrie o si el seu lloc l'han d'ocupar unes rèpliques, mentre ells s'instal·len per a l'eternitat en el confort somnolent del museu. No volíeu democràcia? Tassa i mitja. En saber-ho, em vaig preguntar quina opinió dipositaria servidor si em fos donat de poder-la manifestar, i la veritat és que em vaig haver de reconèixer que no ho sé. Els dubtes, que de jove em desassossegaven, ara em fan companyia. No sé què és millor, però m'agradaria escoltar opinions autoritzades i després delegar en aquells experts més convincents. No sabria dur el compromís cívic més enllà -a no ser, naturalment, que la decisió final fos una bestiesa. Igualment ignor com i on s'han de fer els ponts, tot i que pugui arribar a formar-me'n una opinió si s'estravenia el cas. Però no tenc coneixements d'enginyeria -la qual cosa no vol dir que estigui disposat a delegar en el primer enginyer que em passi pel davant. Les escasses seguretats, que també em fan companyia, es refereixen a la ineptitud d'uns governs municipals que fan un parc i els desfan uns pocs anys després. O a un sistema judicial que, davant aquest escàndol, no actua d'ofici (per posar un exemple immediat). Però pretendre dur la democràcia al compromís de les persones sobre qüestions per a les quals no tenim coneixements, és una operació de degradació de l'esperit democràtic. Qui ha de dirigir l'Orquestra Simfònica no és una qüestió que puguem decidir entre tots. Entre tots hem de reforçar un sistema que garanteixi que, per un procés de delegacions successives, les persones més autoritzades en aquesta matèria siguin les que finalment puguin prendre la decisió correcta -sempre amb el benentès que, dit així, queda una monada; i que contrastar aquest principi elemental amb els seus fruits en l'arxipèlag, fa empegueir. Però, en fi, mentre la democràcia a Rússia és democràcia russa, mentre Blair posa el seu concepte de seguretat -va enviar tropes a l'Iraq- per davant dels drets civils; i mentre Bush és més Bush cada dia; no passaria res si una comissió d'experts decideix si els lleons a la intempèrie han de ser els autèntics o els reglamentàriament falsificats. El que està en perill, vertaderament, és la democràcia, i aquesta no admet rèpliques: fins i tot Franco es pretenia creador d'una democràcia, qualificada d'orgànica: aquesta que els demòcrates de conveniència enyoren tant -i ben a prop s'hi feren.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris