algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
11°

Certa lentitud de moviments

Sempre m'han fet por les comparances. No m'agraden, especialment si en un plat de la balança hi som jo. Per això, les deixaré de banda i parlaré de coincidència en el temps entre la denúncia que el senyor Maragalva fer sobre el pagament de comissions i la que, des d'aquestes planes, vaig llançar contra el masclisme reaccionari i caduc que eixamorava una festa universitària. El cas és que, tal com han succeït les coses, sense les nostres incontinències verbals sembla que ni eFiscal en Cap del TSJC no hauria obert investigació ni el professorat deDepartament d'Infermeria i Fisioteràpia de la UIB no hauria denunciat públicament el mal ús de la seva professió (avui, a la secció de Cartes al Director d'aquest diari). Ja em perdonaran, perquè tenc gran respecte al fiscal Mena i al professorat universitari, però em costa entendre la seva actuació. Mai no em passaria pel cap d'insinuar que els mou la passivitat o la indiferència, però destil·len certa lentitud en els seus moviments. Potser aquesta és la distribució de rols i a la part institucional sempre li toca ser més mesurada i cauta. Però ells tenen l'autoritat i la societat se'n refia, del seu criteri. Serà pel que vulgueu, però és mal d'entendre com la fiscalia no ha actuat allà on El Periódico, en el seu editorial d'ahir titulat «El 3% surt a la llum», parlava de«secret conegut per tothom que les comissions a CiU eren presumptament condició necessària per obtenir contractes d'obra pública en aquella etapa». Mal d'entendre que el cartell de la festa masclista onejàs la seva inqüestionada i vergonyosa actitud per parets universitàries, talment la gent de seny d'aquella institució esperàs la caducitat de la convocatòria o el poc èxit i que passàs desapercebuda per no haver de fer públic que hi ha una altra universitat i uns altres universitaris, i la de«show d'infermeres» no representa més que els seus convocants.

l l l
Però ja vos he dit que no m'agraden les comparances ni voldria qüestionar el Fiscal en Cap de Catalunya si l'enfront amb el nostre. Cert que el senyor Mena ha necessitat una insinuació pública per actuar amb menys de 24 hores i que fins al moment vivia com si res no sabés de corrupcions i corrupteles. Però és que des d'insinuacions com la feta pel president Maragall despús-ahir en el Parlament de Catalunya, en el nostre Parlament i en els mitjans de comunicació d'aquesta contrada, n'han aparegut algunes. De fet, fins i tot s'ha publicat una més que insinuació que afectava directament el senyor Barceló, el nostre fiscal, i no s'han obert diligències de cap Mena (joc de paraules fàcil, la veritat). Potser no s'ha fet prou bulla de la denúncia i, com amb l'espectacle masclista, és millor esperar-ne la caducitat sense enfonyar la mà en una casera d'abelles ni alçar la pedra on s'amaga el niu d'escorpins. Però a mi, voyeur de vocació, ja m'agradaria tenir oberta la capsa del trons, com la tenen a l'altra riba d'aquest mar que ens empardala.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris