muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
16°

Visita guiada

Pot el govern interferir en la tasca de control del Parlament? La contesta immediata i espontània de qualsevol persona amb ús de la raó seria que no. Seria absurd que pugués ésser així, ja que el control que exerceix el Parlament és precisament sobre l'acció executiva del govern. No és necessari apel·lar a Montesquieu per explicar-ho, és suficient aplicar el sentit comú. És una qüestió que en la vida quotidiana de la política no hauria de donar ni pel més mínim dels debats. Per contra, no és així.

S'imaginen que cada vagada que ens seiem davant el volant del cotxe ens haguessin d'explicar que a la dreta hi ha l'accelerador, a l'esquerra l'embragatge i al mig el fre?. Que haguéssim que llegir les instruccions d'ús cada cop que utilitzem el comandament a distància de la TV?. La memòria humana és un sistema complex de connexions de neurones que conformen una funció cognitiva que caracteritza les persones, i per això, perquè tenim memòria, no cal anar repetint les coses. En una democràcia oblidar-se d'aquest principi de la separació i independència entre els poders executiu i legislatiu (i també el judicial) és igual d'absurd que els exemples anteriors.

Bé perquè el poder executiu confon la funció d'administrador de la cosa pública amb la de propietari, o perquè les majories absolutes són fàcils de gestionar però difícil d'assimilar per qui les ostenta, o les dues coses a la vegada, el que és cert, és que massa sovint quan un vol saber què passa, l'altre es posa gelós. Habitualment l'executiu no contesta allò que se li demana i i fins i tot cau en la desqualificació o la utilització de la mentida com a resposta a l'acció de control que l'oposició té obligació d'exercir damunt l'acció del govern. Tant es així que el reglament del Parlament determina en el seu article 161 que en les setmanes en què hi hagi sessions ordinàries es dedicaran com a mínim dues hores a aquesta funció.

La setmana passada vaig viure una curiosa situació. En una visita que efectuàrem, una diputada i jo, a uns immobles adscrits al patrimoni de la comunitat autònoma vàrem ésser rebuts per un dels càrrecs directius de la societat pública que administra els immobles i un tècnic de la conselleria corresponent. Fins aquí, tot correcte. Penso que el que hauria estat pertinent és que el directiu en qüestió ens hagués demanat si volíem ésser acompanyats pel tècnic o simplement que, per raons de seguretat era convenient ésser guiats per l'esmentat tècnic. La realitat és que vàrem ésser acompanyats pel tècnic i pel directiu. Segurament la qüestió no hagués passat a més si els fets haguessin estat únicament aquests.

Però, sorprenentment, va aparèixer un segon funcionari de la conselleria, que va acudir corrensos a la cridada (d'auxili?) del directiu. Tot d'una que va arribar, davant noltros, mentre intentàvem fer la feina per la qual havíem organitzat la visita, es dedicà a organitzar entrevistes amb el directiu de l'empresa pública i alguns dels periodistes que cobrien la nostra visita. El «savoir faire» no és la forma d'actuar del nostre govern. No n'hi ha més. Ni tan sols una simple disculpa posterior.

Celestí Alomar, diputat socialista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris